Un projecte busca evitar la desaparició de l'òliba i el mussol de l'Anella Verda de Manresa

Un projecte busca evitar la desaparició de l'òliba i el mussol de l'Anella Verda de Manresa
Una parella d'òlibes pot arribar a caçar 20 ratolins en una nit. Aquest ocell rapinyaire actua de depredador d'animals com les rates, els ratolins o els conills i n'evita plagues. A Catalunya, però, durant les últimes dècades la població ha anat disminuint i al Bages n'hi ha molt pocs.

En concret, a Manresa només s'ha detectat un exemplar d'òliba i la situació "és crítica", segons explica el biòleg Marc Illa. Per tot plegat, l'Ajuntament ha iniciat un projecte per recuperar les òlibes i els mussols comuns a l'Anella Verda de Manresa. En concret, s'instal·laran una trentena de caixes niu per recuperar espais de reproducció i també es crearan marges naturals i parets de pedra seca entre finques agrícoles per fomentar la biodiversitat.

L'Ajuntament de Manresa, conjuntament amb l'entitat Bages Biodiversitat i la finca de les Arnaules -dedicada al cultiu d'hortalisses- i el celler Collbaix, han engegat un projecte per protegir el mussol comú i les òlibes a diferents espais de l'Anella Verda de Manresa. El projecte, segons ha explicat el regidor d'Acció Climàtica de l'Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, vol facilitar que les dues espècies trobin llocs més aptes per a reproduir-se, tinguin més disponibilitat d'aliment i es redueixi la mortalitat d'aquestes aus.

Per tot plegat, ja s'han començat a fer diverses accions com ara la instal·lació de 31 caixes niu, 26 per a mussols i 5 per a òlibes. El biòleg Marc Illa exposa que aquestes espècies no tenen refugis on nidificar, ja que "històricament ho feien en arbres que tenien forats molt grans, però ara això és difícil de trobar". Per això, les caixes niu simulen aquests forats i els mussols i les òlibes "poden trobar-hi refugi, ja sigui per nidificar o simplement per descansar i dormir". A més, també s'han instal·lat dispositius antiofegament a les basses que hi ha a les finques per evitar que aquets animals hi caiguin i s'ofeguin.

Entre les accions també es contempla la creació de marges naturals i de parets de pedra seca entre finques agrícoles amb la finalitat d'incrementar la disponibilitat d'aliment i millorar la biodiversitat d'aquests espais. Segons ha detallat Huguet, l'objectiu és crear les condicions necessàries per facilitar el refugi i l'augment de densitat de diverses espècies de fauna -insectes, amfibis, rèptils, ocells i petits mamífers- que poden servir com a aliment per als mussols i les òlibes.

Les actuacions es faran en finques públiques propietat de l'Ajuntament de Manresa i també en finques privades dels dos socis del projecte -Les Arnaules i el celler Collbaix-. En aquest sentit, el responsable del celler Collbaix, Josep Maria Claret, explica que van decidir sumar-se "de seguida" al projecte perquè el veuen com "una oportunitat". "Tot allò que sigui recuperar espècies al final està vinculat directament la nostra activitat. La terra, la biodiversitat i els ecosistemes són importantíssims", remarca Claret.

El projecte té en un pressupost de gairebé 50.000 euros i està finançat en un 90% per la Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, dins la convocatòria 2023-2024 per a subvencions als espais naturals de Catalunya, hàbitats i espècies. A més, suposa un nou pas endavant en el treball conjunt entre l'Ajuntament de Manresa i l'entitat Bages Biodiversitat per recuperar la fauna de secà a la finca municipal del Canyet.

La població d'òlibes i mussols, a la baixa

El biòleg Marc Illa explica que la població d'òliba "pràcticament ha desaparegut" a la comarca del Bages i diu que a Manresa només hi tenen detectat un individu. Per altra banda, el mussol comú encara hi és present, tot i que el biòleg alerta que "s'està veient que va a la baixa". Segons Illa, tots dos animals, però sobretot l'òliba, tenen un paper de "controladors d'altres espècies", com ara les rates o els ratolins. El biòleg detalla que una òliba pot menjar "fàcilment" una desena de ratolins en una mateixa nit, una xifra que suposa "centenars de ratolins al cap de l'any". Per això, assegura que aquests animals són uns "controladors naturals" de determinades espècies "que es consideren problemàtiques i que poden generar greus problemes a tota la cadena si no es controlen".

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat