Ajuntaments del Berguedà impulsen l'obertura de restaurants per recuperar la vida als pobles

Ajuntaments del Berguedà impulsen l'obertura de restaurants per recuperar la vida als pobles
Amb només 32 habitants, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) ha estat durant anys el poble més petit de Catalunya. Gisclareny el va desbancar l'any 2017, però el títol que va ostentar durant temps el va convertir en un atractiu turístic.

Això, i el fet que hi ha un dels millors exemples d'art romànic de tot el país. Tot plegat feia que al poble hi poguessin conviure fins a dos restaurants i una fonda. Però avui tot això és història: la falta de relleu va deixar Sant Jaume sense res. L'alcalde, Manel Anselmo, explica que, des d'aleshores, el turisme ha baixat un 85%. Ara, l'Ajuntament vol impulsar l'obertura d'un restaurant a la rectoria, que és propietat del Bisbat. L'objectiu és tenir un lloc per poder fer poble i recuperar la vida social.

"És com un poble fantasma, sense vida externa". L'alcalde de Sant Jaume de Frontanyà descriu així com és el poble des que, l'any 2020, arrossegat pels efectes de la pandèmia, els propietaris de l'últim restaurant que quedava obert van decidir avançar la jubilació i tancar.

Des d'aleshores, explica Anselmo, els veïns no tenen un lloc on poder-se trobar i fer tertúlia. Ni ells ni els turistes que visiten el poble. "No hi ha lloc ni per fer un pipí", lamenta l'alcalde. Per això, l'Ajuntament impulsa l'obertura d'un restaurant a l'antiga rectoria del poble. Es tracta d'una casa, situada enmig de Sant Jaume, que és propietat del Bisbat de Solsona i que ja fa anys que està deshabitada i en mal estat.  

Per Anselmo, l'obertura d'un bar o restaurant en aquest espai podria ajudar a dinamitzar i reactivar la vida al poble. A banda que això, diu, implicaria que una nova família hi vingués a viure. Tot i que des de l'Ajuntament de Sant Jaume ja s'està parlant tant amb el Bisbat com amb la Diputació, l'alcalde reconeix que l'Ajuntament no té la capacitat econòmica per tirar-lo endavant i reclama ajuda a les administracions superiors. "Nosaltres sols no podem fer res", lamenta.

Mantenir la vida a la colònia industrial

Amb set colònies industrials, Puig-reig és el municipi del Berguedà que en té més. Algunes, com l'Ametlla de Merola o Cal Marçal, han mantingut la població, però d'altres han perdut molts habitants. És el cas de Cal Riera, on queden poc més d'una trentena de famílies.

La Sabina és una d'elles. Hi ha viscut tota la vida i recorda com abans no calia sortir de la colònia. "Hi havia una carnisseria, un bar, un forn i una cooperativa on hi podies trobar de tot", explica. Però fa tres anys que va tancar l'únic negoci que resistia: el bar del centre cívic i, des de llavors, lamenta, "ens vam quedar orfes".

Ara, l'Ajuntament de Puig-reig ha impulsat la reobertura del local. L'objectiu, segons explica l'alcaldessa, Eva Serra, és "recuperar l'activitat social a la colònia". "Calia fer-ho per recuperar el vincle de la gent i mantenir la població a la colònia. No tornarà a ser com abans, però pot recuperar una part de vida", explica.

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat