Els gegants de la Patum han mostrat per primera vegada aquest dissabte els seus nous vestits 15 anys després de l'última renovació. Ho han fet de la mà del dissenyador berguedà Jordi Rafart que ha assegurat que es tracta del projecte de la seva vida, ja que combina "una gran complexitat tècnica" amb una forta "càrrega emocional".
L'autor ha posat l'accent en la percepció dels quatre gegants "com a grup" i també en una aposta pels "360 graus", afegint detalls per davant, però també per la resta de costats. La presentació s'ha fet al convent de Sant Francesc amb una gran expectació ciutadana i coincidint amb la inauguració d'una exposició titulada '100 anys d'història a través de la mirada dels gegants'.
La nova vestimenta dels gegants ha estat un dels secrets més ben guardats de Berga dels darrers mesos. Si bé els ciutadans sabien quin seria el nou disseny des del 2022, no ha estat fins aquest matí que l'han pogut veure en directe en una presentació al convent de Sant Francesc, i a pocs dies de l'inici de la Patum 2024. L'acte ha anat a càrrec del mateix dissenyador, acompanyat de l'alcalde i regidor de la Patum, Ivan Sànchez; el cap de colla dels gegants, Dani Massana; així com l'historiador Albert Rumbo.
El disseny estrenat és el que va resultar guanyador de la votació popular que es va fer fa dos anys i en que la proposta de Rafart – batejada com 'Els nostres avis' – es va imposar com a guanyadora amb més de 800 vots, tot plegat per renovar una roba que les dues parelles lluïen des del 2009. El dissenyador ha assegurat que es tractava del projecte més important que podia fer qualsevol persona de Berga amb un interès per la moda.
"Tinc fama de ser perfeccionista, i us asseguro que fins l'últim moment s'ha treballat perquè fossin els millors vestits pels millors gegants de Catalunya", ha subratllat, "és un projecte que estima la tradició, però que fa un petó a la modernitat". El gegant nou és la figura que pateix un canvi més important, introduint un color que no havia portat fins el moment: el blau reial, que es complementa a partir d'ara amb l'ocre i el granat.
Pel que fa a la geganta nova, que ha estat sempre la més continuista, deixa enrere el vel vermell o rosat per donar pas al blau cel. El gegant vell canvia de casc, passant a una part metàl·lica amb forma de cúpula que guanya terreny respecte a la part tèxtil del turbant amb una faldilla verda i més resistent. Finalment, la geganta vella s'inspira en la indumentària del 78, mantenint la faldilla de color turquesa, combinat amb el beix, a la jaqueta, i amb més de 400 pedres i perles. "
En aquest sentit, Rafart ha subratllat que ha volgut crear una "concepció comuna" per fer que hi hagués un fil conductor entre ells. També ha posat en valor l'aposta per la totalitat de la figura, amb una voluntat de "360 graus", ja que a la Patum "hi ha gent per tots els costats". Finalment, ha dedicat la feina feta "als seus quatre avis", però també "a tots els avis berguedans, que representen la bellesa i la magnificència d'aquesta festa que tan estimem".
Un canvi important i un pas cap a la modernitat
Pel que fa a Rumbo, que ha admès que els canvis costen, ha celebrat que Rafart hagi obert la porta a un canvi després de 100 anys amb un prototip "que no s'havia mogut". "Els gegants són els que són, sempre seran els nostres, però no ens ha de fer por canviar, perquè al final és una mica l'essència de la Patum, que és sobretot una festa oberta i viva", ha afirmat. També ha subratllat la importància que ho hagi fet una persona de Berga, un fet que ha opinat s'ha de reivindicar amb molt "d'orgull".
En la mateixa línia s'ha pronunciat Sànchez, que ha considerat que es tracta d'una dia que "marca història" pel fet que no s'haguessin presentat mai els vestits abans d'hora. "La Patum ha arribat als nostres dies gràcies als avantpassats, però també hi ha hagut diversos canvis al llarg dels anys", ha apuntat, "és un homenatge als avis, als pares i també als geganters que ja no estan entre nosaltres, però que segur que allà on siguin ens estan aplaudint".
Bona rebuda entre la gent
Durant tot el matí els quatre gegants de la Patum s'han convertit en els protagonistes absoluts del pati de Sant Francesc, amb desenes de persones que s'han acostat a veure els vestits, fer-hi fotografies i també tocar les seves teles. Encara ho podran fer durant tot aquest cap de setmana, i ja fins el pròxim dimecres, el dia en que les noves vestimentes es portaran a plaça. Entre les opinions, la majoria eren satisfactòries, com la de l'Anna Verdaguer, veïna de Berga i familiar del dissenyador, que ha explicat que ha viscut la presentació amb "nervis i emoció".
"És un sentiment que portem a flor de pell, aquesta festa apel·la els sentiments, la historia de la ciutats, les Patums que hem fet, i també els berguedans que hi són, i també els que no hi són", ha admès. En quant a en Xavier Raja, de la colla dels gegants de Berga, ha admès que els canvis "costen" però també ha afirmat que l'ha emocionat molt la presentació dels nous vestits.
"És una cosa que tenim al nostre cor, no hi ha paraules per explicar-ho. Els nervis hi eren avui, per veure què en pensava la gent, que crec que està molt contenta i que les noves vestimentes han agradat molt", ha insistit. Raja també ha posat en valor que una festa com la Patum agrupi tanta gent de generacions diferents, tan persones com ell, que porta 30 anys participant, com els joves que li agafaran el relleu els pròxims anys.
Exposició històrica dels vestits dels gegants
L'estrena dels vestits es complementa amb una exposició que es pot veure al convent i que porta per títol: '100 anys d'història a través de la mirada dels gegants'. La mostra analitza els canvis que ha fet la indumentària de les dues parelles des del 1927 al 2023. Per exemple s'hi pot observar el canvi de colors en les diferents peces, la riquesa i la profusió de la pedreria o la incorporació de complements.
També s'hi exposen elements més antics, com el cosset del gegant vell que es va estrenar el 1908, el casquet que la geganta nova va lluïr per primera vegada el 1891 o l'espasa del gegant vell que va formar part del vestit fins fa més de 100 anys.
