Els infants de Bagà tindran un protagonisme especial a la Fia-faia amb la crema de faies als balcons. Es tracta d'una tradició que es va perdre durant la Guerra Civil i que ara s'ha volgut recuperar de forma simbòlica.
Antigament, els infants d'entre 5 i 7 anys ho feien el 24 de desembre, ja que els consideraven massa petits per sortir al carrer i participar a la festa. Ara, el consistori ha decidit recuperar aquesta tradició, però es farà de manera simbòlica. S'han escollit set nens i nenes de cinc anys que encendran les faies des del balcó de l'Ajuntament. L'alcalde, Lluís Casas, explica que aquesta serà la llavor perquè, en un futur, els infants puguin tenir una festa pròpia de la Fia-faia.
La Fia-faia és una festa que consisteix en la crema d'unes torxes, anomenades faies, el capvespre de la vigília de Nadal. Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i, des d'allà, un grup de fallaires transporten el foc fins a la població a través d'una vistosa davallada nocturna. En arribar al poble, els portadors reparteixen el foc a la resta de fallaires i la crema s'acompanya de cants. La festa està reconeguda des del 2015 com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, ja que forma part de les festes del foc als Pirineus.
Enguany, la Fia-faia arriba amb una novetat destacada i és que es recupera una tradició perduda durant la Guerra Civil. Es tracta de la crema de faies per part dels infants més petits des del balcó de casa seva. L'arxiver i historiador Xavier Pedrals explica en declaracions a l'ACN que queden molts pocs testimonis i documentació sobre aquesta tradició que, segons relata, "protagonitzaven els nens d'entre 5 i 8 anys, just abans de fer la comunió, perquè després ja baixaven al carrer". Pedrals explica que antigament la gent estava molt acostumada a conviure amb el foc, però "a mesura que la societat va anar evolucionant, va creure que això de fer foc als balcons podia ser perillós i es va anar perdent".
Un dels testimonis que encara queden vius i que ho va viure en primera persona és la Paller Ripoll, de 90 anys. Explica que, quan era petita, cremava la faia al balcó i que, després de fer la comunió, ja va poder fer-ho als carrers del poble. "Quan érem petits cremàvem la fia-faia al balcó, tot i que l'herba no s'encén, no és perillós", relata. Per ella, aquesta festa és molt especial i representa el Nadal.
De fet, l'historiador explica que, per aquest motiu, la major part de balcons de Bagà estan fets de ferro i no de fusta, com era l'habitual. Pedrals situa aquesta tradició a finals del segle XIX, quan no hi havia llum elèctrica, i, per tant, "tota la vila medieval de Bagà es convertia en un lloc magníficament il·luminat i esplendorós". Tot i això, juntament amb l'Ajuntament, van considerar que reproduir avui en dia aquesta tradició era "impossible" i, per això", s'ha decidit de fer-ho de manera simbòlica amb l'encesa d'unes quantes faies al balcó consistorial.
De la seva banda, l'alcalde de Bagà, Lluís Casas, ha explicat que amb aquesta proposta permetran que els infants del municipi puguin participar de manera més directa a la festa i no siguin només espectadors. De fet, la idea és que, en un futur, "els nens puguin tenir una festa de la Fia-faia pròpia el mateix dia 24 de desembre en una plaça determinada". Amb tot, el batlle ha explicat que aquest és un projecte que es troba encara en una fase "molt embrionària" i que "trigarà a fer-se possible".
Transmissió de generació en generació
La festa de la Fia-faia mobilitza tot el poble de Bagà i es transmet de generació en generació. Aquest any també s'ha recuperat un taller de construcció de faies perquè els joves aprenguin a fer-ne. Tal com expliquen Lluís Esparbé i Llorenç Pedrals, dos "mestres" fallaires, les faies o torxes es confeccionen amb una herba de tija alta, que s'anomena 'Cephalaria leucantha', i solen fer entre dos i quatre metres. "Cadascú la fa una mica a la seva manera... Però normalment es comença per baix i es van fent manats petits a dins i d'aquesta manera la faia no se't desmuntarà mai", explica Pedrals.
Una festa poc coneguda
Malgrat que la Fia-faia forma part de les festes de foc dels Pirineus, és força desconeguda perquè se celebra durant el solstici d'hivern i no el d'estiu. Així ho explica l'historiador Xavier Pedrals, que diu que és una festa que va quedar "reclosa" a les valls altes del Llobregat perquè "era una zona mal comunicada i estava a la perifèria del Bisbat". Pedrals posa l'exemple que el municipi veí de Sant Julià de Cerdanyola també celebrava la mateixa festa però entre ells no ho sabien. De fet, explica que en un moment donat el Bisbat va donar l'ordre d'anar reduint els cultes antics com els de la Fia-faia, però la festa no va desaparèixer mai. "La Fia-faia forma part de la nostra identitat, és el nostre carnet d'identitat, i no l'hauríem deixat perdre mai per la nostra tossuderia", relata.
