Només queden 800 exemplars de gall fer a Catalunya. L'espècie, en perill d'extinció, en els darrers quinze anys ha patit una davallada que en alguns punts ha arribat al 70%. En declaracions a l'Agència Catalana de Notícies, el director de l'entitat Paisatges Vius, Guillem Mas, ha explicat que els factors són múltiples.
L'activitat humana interfereix directament en el benestar d'aquesta espècie, molestant el seu hàbitat amb activitats com l'esquí i les curses de muntanya en moments clau com la còpula o la cria de polls. La competència per l'aliment amb d'altres herbívors és una altra amenaça. Per això, han impulsat accions com millorar la senyalització de camins perquè senderistes o esquiadors no surtin de pistes i espais de refugi per preservar el sotabosc.
A principis de la tardor passada, el catàleg de fauna salvatge autòctona de Catalunya va declarar el gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus) espècie en perill d'extinció. En els darrers deu anys la població s'havia reduït un terç, i malgrat que ja hi havia projectes de conservació i protecció, ara des de l'entitat Paisatges Vius han intensificat les accions. Sota el nom PeriFer, l'objectiu és intentar conservar l'espècie sobretot en les zones més perifèriques que habita, on cada vegada hi ha més gent que accedeix al medi natural, un dels principals motius que interfereix en la seva supervivència.
El gall fer és una au de gran envergadura que pot arribar a pesar quatre quilos. La femella és de colors apagats, amb tons marrons i taques fosques. El mascle, per contra, té el plomatge de color negre intens per tot el cos amb reflexes metal·litzats de color blau. El coll també és de color blau en contrast amb les ales marronoses i té unes petites taques blanques a la cua. Destaca també una cella vermella sobre els ulls. "És una au difícil de veure", destaca el director de Paisatges Vius, Guillem Mas.
Conscienciar els usuaris del medi natural de la presència de gall fer
Entre les diferents accions que es duen a terme des de l'entitat, hi ha el tancament de set accessos per restringir el pas rodat de vehicles a zones sensibles on viu l'espècie, tant a Rasos de Peguera com a la Serra d'Ensija. També s'hi ha instal·lat un cartell informatiu on s'explica la importància de no destorbar el gall fer i poder ajudar a preservar l'espècie amb accions com per exemple no sortir dels itineraris senyalitzats o dur els gossos lligats. "Entenem que la gent que va a la muntanya, si coneixen el problema que pateix el gall fer segur que hi haurà col·laboració", explica Guillem Mas. Que les persones que freqüenten aquests llocs estiguin ben informades sobre l'espècie "és fonamental" per ajudar en la seva conservació.
De fet, l'activitat humana és un dels grans inconvenients per a aquesta espècie. El director de Paisatges Vius explica que el moment de la còpula és delicat i les femelles estan preparades pocs dies a l'any. "Si en aquell moments un boletaire, un senderista, un corredor d'una cursa o un esquiador passa per allà i espanta el gall, la còpula no es produeix i la femella ja no tindrà cries aquell any".
Per obtenir resultats sobre les conseqüències del contacte amb humans, Paisatges Vius està realitzant un estudi al Ripollès, on també hi ha presència de gall fer, per intentar demostrar que la major presència humana també incrementa l'estrès en els galls i posa en risc la seva supervivència. Els resultats, però, es donaran a conèixer més endavant.
Zones exclusives al bosc per als galls
Un altre dels problemes pel gall fer també són els depredadors. "La guineu o la marta són depredadors del gall fer, mentre que el senglar pot depredar els seus nius", assenyala Guillem Mas. Un altre factor negatiu és el fet que els grans herbívors, com cérvols i daines, s'alimenten d'arbustos que son refugi i aliment del gall fer. Aquests herbívors no tenen depredadors naturals i la seva proliferació ha provocat l'absència de sotabosc i, per tant, que el gall fer s'hagi extingit d'alguns indrets.
Guillem Mas alerta que la gestió d'aquest problema recau en l'administració i que associacions com la seva no hi poden fer front. Amb tot, des de Paisatges Vius han començat a establir tancats d'exclusió. Són zones de bosc que es tanquen per evitar que es degradin per la presència de grans herbívors i que els galls hi puguin trobar refugi i aliment.
Des de l'associació ja han registrat la desaparició de l'espècia en algunes zones del Ripollès mentre que en d'altres com Boumort o a la Cerdanya gairebé ha desaparegut. Les poblacions "estan cada cop més concentrades" a la Vall d'Aran i el Cadí, assenyala Guillem Mas. "Dependrà molt de cada zona, però el que cal mantenir és la connectivitat i els hàbitats, perquè si algun dia es recupera l'espècie puguin tornar a colonitzar les zones", afegeix.
Senyalització de línies elèctriques per evitar col·lisions
Altres accions han estat la senyalització de 30 quilòmetres de tancats ramaders amb una cinta de colors vistosos per fer-los visibles a l'espècie i evitar col·lisions mortals per les aus. També s'han marcat amb senyals lluminosos tres quilòmetres de línia elèctrica, en col·laboració amb Endesa, per evitar les col·lisions al Parc Natural de l'Alt Pirineu (Rialp) i al terme municipal d'Arties (Vall d'Aran). Així mateix, s'han construït barreres a zones d'esquí per evitar l'activitat fora pistes i que els esquiadors puguin molestar el gall alhora que s'ha senyalitzat un quilòmetre de remuntadors a Port Ainé. També s'han retirat o reparat uns 25 quilòmetres de fils de tancats ramaders que estaven abandonats.
Totes aquestes accions es realitzen amb el vistiplau dels propietaris forestals i ajuntaments mitjançant acords de custòdia i també amb el suport econòmic d'entitats privades com Endesa. Els treballs es fan amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat a través del Parc Natural de l’Alt Pirineu i del Servei de Fauna i Flora.
