En els darrers dos anys alguns municipis d'Osona han passat de tenir una densitat mitjana de 15 conills per quilòmetre quadrat a 50, el límit per declarar l'emergència cinegètica. Aquesta situació ha fet que Acció Climàtica hagi activat mesures per controlar les poblacions de conills a 17 municipis de la comarca i evitar així afectacions als conreus.
Entre d'altres, s'ha decidit avançar la temporada de la caça, assumir les despeses de xipatge i registre de fures -els animals que es fan servir per caçar- i crear una taula de diàleg amb diferents agents implicats. El director dels Serveis Territorials d'Acció Climàtica, Josep Pena, diu que a Osona encara "hi som a temps per reaccionar" i evitar que s'arribi a la situació de Lleida.
Com ja va passar a Lleida, el conill ha trobat un terreny ideal a la plana d'Osona per expandir-se. Segons ha explicat aquest divendres Josep Pena, director dels Serveis Territorials d'Acció Climàtica, això es deu per la proximitat amb infraestructures viàries i ferroviàries, nuclis dispersos i l'existència de cultius regulars que són la seva font d'alimentació.
Preveient la possibilitat que les dimensions de la població sigui de difícil gestió, el Departament ha començat a aplicar mesures per pal·liar les pèrdues econòmiques a explotacions agràries, sobretot de cereal i farratgeres. Pena ha deixat clar que a Osona encara s'està lluny d'arribar a les xifres de Lleida, on la densitat va arribar a superar els 200 conills per km2. "A Lleida el problema és més gran, aquí l'hem detectat a temps", assegura Pena, que es mostra "optimista" i creu que seran capaços de controlar la sobrepoblació de conills.
Els 17 municipis afectats són Calldetenes, Folgueroles, Gurb, l'Esquirol, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Taradell, Tavèrnoles, Tavertet, Torelló, Vic
Els pagesos viuen la situació amb "impotència"
En Jaume Prat és pagès de la plana de Vic i fa temps que pateix els estralls dels conills i ho viu amb "impotència". Assegura que, a diferència dels senglars que "t'arrasen els camps en 24 hores", els conills "van actuant més lentament". "Els conills primer esgarrapen i es mengen la llavor i, a mesura que va emergint el cultiu, van pasturant i van fent mal", relata aquest pagès, que diu que fan més mal als cultius d'hivern que no pas als d'estiu perquè creixen més lentament. En aquest sentit, lamenta les pèrdues econòmiques que tenen els pagesos per culpa d'aquests animals i deixa clar que són "més ràpids i efectius que nosaltres".
Prat també lamenta que els pagesos es troben "indefensos" davant d'aquesta situació i assegura que els resultats "són molt lents". Creu que les poblacions de conills s'han fet més grans en zones properes als nuclis urbans perquè aquí "no hi ha fauna salvatge i, per tant, no tenen depredadors". Prat té por que la situació d'Osona arribi al punt de la de Lleida i apunta que "els pagesos estan penjant d'un fil" i, per tant, demana que s'actuï ràpid. "Aquest any s'hi ha sumat la sequera i molta gent plegarà del gremi. Si el país no dona suport a la pagesia, aquesta està morta", lamenta.
Mesures per controlar la població de conills
Aquest estiu el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ja ha posat en marxa diverses mesures per poder controlar la població de conills i minimitzar els danys als conreus. A més, expliquen que assumiran les despeses de registre i xipatge de les fures a la comarca d'Osona i també en zones veïnes. Segons la Llei de protecció dels animals, les fures han de portar xip i, per això, el Departament s'ha ofert a assumir el cost d'identificar aquests animals, que són propietat dels caçadors.
Una de les mesures que ja s'ha aplicat és l'avançament de la temporada de caça. S'ha modificat la temporada i, d'aquesta manera, ja es pot caçar des del 20 d'agost a les àrees de caça. En només quatre setmanes, segons dades del Departament, els caçadors han pogut capturar fins a 1.037 exemplars i això suposa una cinquena part del total de conills que es van capturar en tota la temporada anterior.
També s'ha modificat el període hàbil de caça, ja que això, segons el Departament, permet una pressió de caça mantinguda en el temps i s'evita així taxes de creixement positives. Durant el 2022 i el 2023 es va perllongar el període hàbil de caça durant 10 setmanes entre el febrer i l'abril. Aquesta pressió va permetre quasi duplicar el nombre de captures respecte a la temporada hàbil (2020-21), arribant a caçar 4.870 conills durant la temporada 2022-23.
A més, s'ha creat una taula de diàleg amb els principals actors per poder gestionar els conflictes que pugui provocar el conill al bosc. Entre d'altres, s'han fet reunions amb titulars de les àrees privades de caça dels municipis afectats, amb els representants de la pagesia i entitats agràries de la comarca, i amb els alcaldes i regidors dels ajuntaments. En aquest sentit, Pena ha remarcat que el dels conills és un problema "polièdric i multifuncional" i, per tant, "cal abordar-lo des de la cogestió i diàleg amb tots els agents del territori implicats".
Finalment, s'han fomentat les modalitats de caça amb fura, xarxa i gos, que permeten augmentar l'eficiència de les captures. Aquestes modalitats s'apliquen en llocs on la vegetació dona refugi als conills o bé en zones on la caça amb arma de foc està restringida, ja sigui perquè són llocs a prop de carreteres, de camins o nuclis habitats.
Els caçadors demanen més reconeixement
El president de l'associació de caçadors de Roda de Ter -un dels municipis afectats-, Isaac Manubens, ha explicat que "fa anys" que col·laboren amb l'administració i els pagesos per afrontar el control de la fauna. "Nosaltres no som professionals ni controladors de plagues, però intentem aportar el nostre granet de sorra per controlar les sobrepoblacions", ha aclarit. En aquest sentit, ha explicat que tota la feina que fan és "voluntària" i no reben cap ajut. "Cada cop tenim menys reconeixement social, estem mal vistos per la societat i, per tant, demanem una mica de reconeixement per part de la ciutadania perquè no estem fent cap delicte, estem ajudant a solucionar un problema", ha apuntat.
Sobre el control de la població de conills, Manubens ha dit que les fures és el sistema més efectiu, sobretot en les zones properes a les carreteres i a les cases, ja que aquí no es poden fer servir escopetes. Precisament aquestes són les zones on s'acumulen més conills, ha explicat el caçador, que diu que poden arribar a haver-hi fins a 100 conills per km2. Manubens explica que les fures el que fan és entrar dins dels caus dels conills i els fan sortir corrents: "Només els espanten, no els hi fan mal". Un cop surten, els caçadors els capturen vius amb unes xarxes i després els sacrifiquen.
