'Canigó 1883' es podrà veure per primera vegada al cinema aquest dissabte en el marc del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló. Amb 'Canigó 1883', el director Albert Naudín, continua la travessa del poeta Jacint Verdaguer pels Pirineus iniciada a la pel·lícula 'Maleïda 1882'.
L'objectiu de Naudín ha estat explicar el moment creatiu que viu Verdaguer abans de gestar el gran poema èpic 'Canigó'. "S'hi descobreix un Verdaguer que no només és un poeta i un religiós, sinó que és un pioner de l'excursionisme d'alta muntanya, que s'enfila dalt dels cims i les crestes, que travessa congestes, un revolucionari", explica el director. Aquest documental de ficció arribarà als cinemes a finals de gener del 2024.
El director de 'Canigó 1883', Albert Naudín, ha explicat que en la pel·lícula s'hi fa evident un Verdaguer "rebel del sistema establert, una persona que vol trencar motlles". "Es veu clarament a les seves travesses pel Pirineu i també amb la gent que coneix a les muntanyes, amb qui mostra una actitud rebel contra el sistema, contra el poder i contra l'Església". Naudín ha explicat que, al final, Verdaguer s'adona que la seva missió "és la de tenir una actitud franciscana, ajudar els pobres i no estar de la mà del poder i de l'església, que d'alguna manera són els opressors dels pobres". "Amb això ell ajuda a generar un canvi social important, i s'acaba convertint en un enemic del sistema i del poder", ha afegit el director.
La història que s'explica a la pel·lícula comença l’any 1883, al massís del Canigó. Verdaguer amb 38 anys, acompanyat d’un pastor, s’enfila per la xemeneia del puig de Balaig, el cim més alt del Canigó. Ho explica i recorda el mateix Verdaguer de 56 anys uns anys després, el 1901. Els dos homes grimpen i assoleixen el cim. Des de dalt, Verdaguer contempla el paisatge i se li revela la idea del protagonista del poema que està escrivint, un cavaller de l’època medieval, de nom Gentil, que és corprès per una fada del Canigó amb poders d’encanteri. Aquesta el sedueix i se l’endú en una carrossa voladora estirada per un estol de daines. Aquesta carrossa farà una volta pel Pirineu, del Canigó al cim de la Maleïda i, un cop allà, tornarà pel vessant nord dels Pirineus, tot plegat en un context bèl·lic entre sarraïns i cristians.
El director ha explicat que durant el film, les imatges més descriptives del Pirineu es barregen amb la ficció a través de la història del Verdaguer més muntanyenc. Un important treball d’investigació i recerca ha determinat l’elaboració del guió, basat en fets reals fidels als successos, paisatges i context.
Un Pirineu "que ja no existeix"
Un dels grans problemes amb què es va trobar Naudín a l'hora de rodar va ser el propi paisatge. El director ha assenyalat que, per ser fidels a l'època de Verdaguer, calia rodar en unes èpoques molt concretes de l'any per trobar un Pirineu "que ja no existeix". A Verdaguer li interessava la muntanya "dinàmica i en moviment". Precisament aquesta muntanya és la que volia explicar Naudín, "amb totes les dificultats a nivell de rodar que això comportava".
"En l'època de Verdaguer, a l'estiu al Pirineu hi havia congestes de neu. Però ara això no es veu". Naudín ha hagut de tenir en compte tots aquests aspectes i ha hagut d'anar adaptant el rodatge a la climatologia. Això ha fet que el temps de gravació s'allargués gairebé quatre anys, comptant-hi les dificultats per la pandèmia.
El paisatge, un personatge més a la pel·lícula
Com a 'Maleïda 1882', l'actor Lluís Soler torna a interpretar Jacint Verdaguer. El repartiment es completa amb Santi Pocino, que dona vida al Verdaguer més jove, Sílvia Bel, que interpreta la fada Flordeneu, i Xavier Boada, en el paper de Jaume Collell, l'amic íntim del poeta. L'altra gran personatge de la pel·lícula, segons destaca Albert Naudín, és el propi paisatge del Pirineu.
Filmexplora, en col·laboració amb la Fundació Jacint Verdaguer, s’ha encarregat de la producció, amb la producció associada de Símbol Editors i la participació de TV3. El guió és obra de Bernat Gasull i Albert Naudín.
