
Les empreses d’activitats nàutiques del pantà de Sau han donat el tret de sortida a la temporada aquesta Setmana Santa amb previsions de màxims. Després de tres anys molt minsos per culpa de la sequera, l’hivern extraordinàriament plujós que deixem enrere obre un escenari idoni per poder navegar per l’embassament des d’ara i fins l’octubre.
El 2022 va ser l’últim any que les activitats van operar més de sis mesos, ja que les últimes temporades amb prou feines han cobert l’estiu. El tret de sortida d’enguany, però, arriba marcat per la brutícia acumulada als vorals del pantà a causa de les crescudes fortes de nivell d’aquest hivern. Fa dies que grups de voluntaris s’afanyen a recollir microplàstics i diverses restes no biodegradables.
L’activitat de caiacs, padel surf, barques petites i bicis d’aigua al pantà de Sau ha estat víctima directe de la sequera els últims anys. La falta d’aigua va fer que el 2023 les tres empreses que operen a la zona només poguessin treballar un mes, en una situació pràcticament es va repetir el 2024. L’any passat, la situació només va millorar una mica i van poder treballar des de juny fins a mitjans setembre, encara lluny de la temporada plena.
Aquest cop, però, les pluges de l’hivern han disparat el nivell d’aigua, que aquesta Setmana Santa se situa al 88%. A la fi, les empreses poden començar la temporada “amb normalitat” i preveure sis mesos “bons” de sortides a l’aigua fins que recullin el material a l’octubre.
“Confiem que serà la primera temporada en què recuperarem la normalitat, que no tenim des d’abans de la pandèmia”, explica a l’ACN Marc Àlvarez, propietari d’Aquaterra -una de les tres empreses aquàtiques de la zona-. I és que assegura que després del confinament per la covid, el 2021 i 2022, “hi va haver un allau de gent que tampoc era habitual, perquè tothom tenia moltes ganes d’estar a l’aigua”.
Al llarg dels pròxims mesos, apunta Àlvarez, confien recuperar l’equilibri entre els grups escolars, les empreses que van al pantà a fer activitats de ‘team bulding’ i les famílies o grups d’amics. A l’hora de preveure xifres de clients, estimen almenys arribar als 4.000 els tres mesos forts de l’estiu.
Pel que fa a la procedència dels clients, apunta que el 90% són de Catalunya, mentre que el 10% restant majoritàriament és de la resta de l’estat espanyol. “Pocs són els estrangers que cauen aquí per casualitat”, diu. Entre els catalans, més de la meitat dels clients són de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Neteja intensa equiparable al post Glòria
Mentre els primers caiacs i embarcacions surten a navegar aquesta Setmana Santa, als vorals del pantà s’hi pot veure la cara menys amable de la crescuda del nivell de l’aigua: una extensa acumulació de brutícia que ara els voluntaris s’esforcen en recollir.
Àlvarez relata que hi ha moltes branques, troncs i matèria orgànica diversa "per la burrada de quantitat d'aigua acumulada els últims mesos". Ressalta, però, que “allò que més emprenya són restes aportades pels humans”. Es refereix així a microplàstics, envasos, bastonets de caramels i de netejar les orelles, llaunes, paper d’alumini i altres deixalles. “Aquí arriba tot el que es llença pel carrer i va al clavagueram”, lamenta, tot assegurant que l’extensió de bosc malmesa amb brutícia és equiparable a l’àrea que van haver de netejar el 2020 després del temporal Glòria. Aquest dissabte han estat treballant minuciosament en un bosc d'una hectàrea.
Àlvarez fa una crida a la “consciència ciutadana” per evitar aquests vessaments, ja que insisteix que tot allò que no sigui biodegradable és un dany pel pantà durant dècades. En aquest sentit, relata que a dia d’avui encara recullen rodets de fil de les indústries tèxtils que hi havia a la zona fa seixanta anys, o nombrosos vials de vacunes del bestiar, que els pagesos deixaven als torrents pròxims a les seves masies sense ser conscients de les conseqüències mediambientals.


