El sector de la construcció és responsable d'un 7% de les emissions de CO2. Per revertir aquesta situació i promoure l'ús de materials alternatius al formigó, el Govern ha iniciat a Olius (Solsonès) la construcció del hub forestal de Catalunya, que estarà llest a principis del 2024.
El projecte -que té per objectiu valoritzar la fusta local i, de retruc, millorar la gestió forestal- costarà 3,8 MEUR i es finançarà amb el Fons Climàtic. La directora general d'Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, ha recordat que la situació dels boscos és "crítica", de manera que un projecte d'aquestes característiques permetrà "no només treure fusta dels boscos, sinó millorar el seu estat". "La fusta serà el material del segle XXI", ha reblat.
Avui en dia la majoria de fusta que s'extreu dels boscos de Catalunya va destinada a la llenya o a l'embalatge. Es tracta d'uns productes amb poc valor afegit que "amb prou feines" cobreixen la despesa d'extreure la fusta del bosc, segons ha explicat la directora general d'Ecosistemes Forestals del Departament d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas. Això se suma a una situació "crítica" dels boscos catalans que acumulen tres anys de sequera. "Als boscos tindrem un gran nombre d'arbres morts, que estan patint i estan molt estressats, i això fa que es dispari el perill d'incendi arreu", exposa Sanitjas.
Amb l'objectiu de donar un nou valor a la fusta de Catalunya i donar-li nous usos com el constructiu, el Govern ha presentat aquest dimarts el projecte de creació del hub forestal de Catalunya, que estarà gestionat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). "La fusta serà el material del segle XXI i ens ha de permetre substituir molts dels productes derivats del petroli", ha exposat Sanitjas. De fet, el sector de la construcció és responsable d'un 7% de les emissions de carboni i la construcció en fusta permetria evitar-ne una part. Segons alguns estudis publicats, per cada tona de fusta que substitueix el formigó s'eviten dues tones d'emissions de CO2.
Així ho ha corroborat la directora de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Mireia Boya, que ha dit que l'emissió de gasos és el "gran repte" que té el país per endavant, ja que Catalunya "ha de reduir un 6% les emissions anuals de CO2". "La manera de reduir les emissions en el sector la tenim a casa i és la fusta que tenim als boscos catalans", ha expressat Boya, tot afegint que a través de la recerca i la innovació que es farà al nou hub del Solsonès es vol provocar un "canvi en els materials en el sector".
Una de les particularitats del projecte és que està finançat amb el Fons Climàtic, una eina que recapta diners a través de l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica. Boya ha explicat que cada ciutadà que és propietari d'un vehicle que emet CO2 paga uns 17 euros l'any i, amb els diners recaptats, es financen projectes com el nou hub del Solsonès.
Accelerar l'ús i la valorització de la fusta local
La finalitat del nou centre, que s'està construint amb fusta contralaminada del Pirineu, serà l'establiment d'un parc tecnològic que permeti accelerar l'ús i la valorització de la fusta local serrada o triturada, així com altres productes forestals no fusters (plantes aromàtiques i micologia) a Catalunya. Els principals objectius són la promoció de la gestió forestal sostenible; la millora de la competitivitat i la dinamització del sector; el desenvolupament de la bioeconomia forestal; i l'establiment d'un teixit públic-privat per accelerar els canvis i escalar les noves cadenes de valor a mercat.
El nou hub d'innovació i tecnologia de la fusta de Catalunya tindrà també una unitat d'assajos i una planta de prototipatge on es desenvoluparan productes innovadors. Servirà, en general, per la realització dels prototips necessaris per fer les proves prèvies a la certificació dels productes, tant per projectes propis com per tercers, i per acompanyar a les empreses en el procés de certificació a través dels assajos.
Antoni Trasobares, director del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) -que serà qui gestionarà el nou hub-, ha exposat que aquest nou laboratori d'assajos preindustrials "està cridat a ser un accelerador d'alt impacte per a la implementació de la bioeconomia circular a Catalunya". Segons Trasobares, això equival a una "gestió equilibrada del nostre medi natural per adaptar-nos al canvi climàtic, al mateix temps que innovem i desenvolupem unes cadenes de valor que, a més de ser competitives, també facilitin el desenvolupament socioeconòmic del territori".
