Els Agents Rurals han intensificat la vigilància per mar a les illes Medes, el cap de Creus i el litoral de l'Empordà per evitar que les embarcacions i els submarinistes se saltin la normativa i lluitar contra el furtivisme. Ressegueixen el litoral amb barca i, sobretot a l'estiu, prioritzen les àrees protegides.
La majoria d'infraccions les cometen gent que pesca per lleure, barques que fondegen a la posidònia o embarcacions i motos d'aigua que van massa ràpid. A més, els rurals es troben molts estrangers -sobretot, francesos- que desconeixen la normativa. "Quan la gent surt a mar sembla que s'oblidi que hi ha regulacions; per això destinem molts esforços a conscienciar-los", diu el coordinador del grup de suport marí, Albert González.
Han sortit des del port de Roses (Alt Empordà) on tenen amarrada l'embarcació i des d'aquí enfilen en direcció a les illes Medes. Al llarg del trajecte, observen la costa amb els prismàtics i també s'apropen a les diferents cales i platges per assegurar-se que cap barca ha entrat dins la zona de banyistes, i que les que hi ha amarrades estiguin lligades a les boies. També controlen que en llocs com cala Ferriola -situada als peus del Montgrí- no hi hagi ningú que acampi a la sorra.
Aquest patrullatge des de l'aigua és part del dia a dia del grup de suport marí dels rurals, que té nou agents i dues embarcacions a les comarques gironines. L'àrea que controlen, principalment, s'estén des del cap de Creus fins a la zona de Castell-Cap Roig. "Vigilem totes les activitats que es fan al litoral donant prioritat als espais marins protegits, sobretot ara a l'estiu", concreta González.
Entre d'altres, els Agents Rurals controlen la pesca recreativa, el fondeig, que les barques i motos d'aigua no entrin a la zona reservada als banyistes... I en el cas dels parcs naturals, que es compleixi allò que recullen els Plans Rectors d'Usos i Gestió (PRUG).
A més, el cap del grup de suport marí explica que també lluiten contra el furtivisme, tant el que cometen pescadors com corallers. "A les reserves parcials de les Medes i el cap de Creus s'hi prohibeix expressament la pesca; evidentment, són zones on el peix és més gran i abundant i on el furtiu busca obtenir aquestes captures", diu Albert González.
Gairebé 4.000 actuacions
Durant els darrers anys, els rurals han intensificat la vigilància a la Costa Brava per evitar que embarcacions i submarinistes se saltin la normativa -encara que sigui per desconeixement- i combatre els furtius. De fet, el nombre d'actuacions que ha dut a terme el cos al litoral de l'Alt i el Baix Empordà ha crescut de manera exponencial.
El 2022 van ser-ne 1.115; el 2023 es van doblar fins a les 2.435; el 2024 se'n van fer 2.361, i l'any passat els rurals van arribar fins a les 3.896. Aquest 2026, només des de principi d'any i fins a l'entrada de l'estiu -que són els mesos que se'n registraran més- ja se'n portaven 1.123.
Tot i que moltes actuacions no acaben en denúncia, els rurals també fan pedagogia sobre què es pot fer i què no quan se surt a mar. "Culturalment encara falta acabar d'inculcar que a l'aigua també hi ha regulacions, com quan es condueix per carretera; aquí també hi ha limitacions de velocitat, zones per on no es pot navegar, distàncies que s'han de deixar amb la costa o d'altres embarcacions...", explica Albert González.
"La gent sembla que se n'oblidi, i per això també destinem esforços a explicar-ho i conscienciar-los", afegeix el cap del grup de suport marí. A més, en el cas de la Costa Brava, els Agents Rurals es troben molts estrangers -sobretot francesos, per proximitat- que no saben què recull la normativa. "Però ni el desconeixement o el desinterès els eximeix de complir-la", subratlla González.
Menys de 20 centímetres
Durant la travessa, els agents s'apropen a una barca on dos homes fan pesca recreativa. Són francesos. Els rurals controlen que tinguin llicència, mesuren els sorells que han pescat per assegurar-se que la talla no sigui inferior als 20 centímetres (el límit fixat per a l'espècie) i els hi fan saber que no els poden mantenir vius amb aigua dins l'embarcació.
Després, abans de separar-se de la barca, també donen informació sobre què diu la normativa als dos pescadors. "Fa 40 anys que passo les vacances aquí, i no sabia que hi havia una talla mínima per als sorells", explica un d'ells, Joseph Ferrari. "Tampoc sabia que no els podia mantenir vius; a vegades, la reglamentació és una mica complicada, però hem pres bona nota de què podem fer", precisa.
Una estona després, i ja als peus dels penya-segats del Montgrí, els rurals s'atansen a una altra embarcació. També, ocupada per francesos. Comproven que dos d'ells que fan submarinisme tinguin la llicència. I en aquest cas, estan tan conscienciats que fins i tot ells mateixos porten un tríptic -que han traduït al francès- sobre què recull la normativa dins l'àmbit del parc natural.
"Si vols pescar per lleure, cal conèixer la temporada de veda i reproducció de les espècies, la limitació de captures, la mida que han de tenir els peixos...", explica un d'ells, Engüien Stephan. "Aquí es cuida molt el medi ambient, cosa que a França és diferent; si volem mantenir-ho, és bo que hi hagi controls", hi afegeix.
Amb la canya a la vista
L'any passat, a l'àmbit marí del parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter els rurals van interposar 43 denúncies, i al del cap de Creus, 39 més. Aquest 2026, fins a l'arribada de l'estiu, entre els dos parcs se n'han posades 35.
La majoria, concreta Albert González, fan referència a infraccions de pesca (no disposar de llicència o tenir-la caducada, capturar alevins o més peixos dels permesos...). A aquestes, les segueixen les de furtivisme i els incompliments de la normativa de navegació (fondejar dins la zona de banyistes, llançar l'àncora damunt el fons de posidònia, anar a massa velocitat dins àrees protegides...).
A les illes Medes, de fet, durant el patrullatge els Agents Rurals acaben denunciant una embarcació. I no per una, sinó per dues infraccions. Perquè la barca havia entrat dins la reserva natural parcial de l'arxipèlag a una velocitat superior als 3 nusos -el màxim permès- i a més, els ocupants portaven una canya de pesca a la vista (cosa que està prohibit a l'àrea protegida).
"Dins la reserva hi ha submarinistes fent immersions, gent que es banya, moltes embarcacions, vaixells que hi fan excursions... És important reduir la velocitat", explica Albert González. "A més, qualsevol estri de pesca, sigui una canya o un fusell, ha d'estar amagat dins la barca; per evitar, precisament, que algú tingui la temptació de pescar dins la reserva", hi afegeix.
A més de recórrer la costa de l'Empordà en barca, a l'hora de fer la seva feina els Agents Rurals també s'ajuden d'un dron submarí i de càmeres de videovigilància que enfoquen cap a mar. La previsió és que, en els propers anys, el grup de suport marí sumi més efectius, i que a les comarques gironines -els altres es troben a Tarragona i Terres de l'Ebre- el cos tingui quinze agents rurals.
