Unes 27 entitats ecologistes denuncien "pressions" de "subsectors" econòmics vinculats a la pesca, el submarinisme i la nàutica per intentar retallar el PRUG de cap de Creus i reclamen al Govern que no "cedeixi". En una roda de premsa, el portaveu de la IAEDEN, Xavier Vizcaíno, ha anunciat que, per intentar evitar-ho, engeguen una campanya que s'allargarà fins a l'estiu, quan preveuen que el document surti a exposició pública.
Els ecologistes consideren que ja es tracta d'un document de "mínims" i que rebaixar algunes de les propostes inicials, com han demanat alguns sectors durant la fase participativa, suposaria perdre "l'oportunitat" per protegir aquest espai, vint anys després que es creés.
Més de 20 anys després de la Llei de creació del Parc Natural de Cap de Creus i deu des que va començar el procés, el Departament d'Acció Climàtica va engegar la fase participativa el participativa del Pla Rector d'Usos i Gestió (PRUG) de l'àmbit marí del parc el mes d'octubre. Després de més d'un centenar de reunions amb els sectors afectats, es va elaborar el que es considerava un document de "consens", al que la ciutadania podia fer aportacions.
Els ecologistes, però, denuncien que a la pràctica, tot i que hi havia acord sobre la regulació de la part marina del parc, durant la fase participativa han aparegut veus discordants. El portaveu de la IAEDEN, Xavier Vízcaïno, diu que es tracta de "subsectors" vinculats a la nàutica, el submarinisme i la pesca, sobretot, recreativa, que creuen que les mesures previstes els suposaran un perjudici econòmic. Vízcaïno hi veu, a més, un rerefons de "gaudi" d'aquells que durant anys han campat lliurement pel parc sense cap limitació.
Les entitats, 27 en total, han signat un manifest denunciant aquesta situació que, asseguren, s'ha traduït en "pressions" reals per intentar que el Govern retalli el pla i el redueixi a la mínima expressió.
Entre les peticions que fan els contraris a aquesta regulació, hi ha que "salti" el nivell de protecció de determinades espècies, les restriccions previstes en la navegació de les motos aquàtiques o la limitació prevista d'accés a les embarcacions de grans dimensions a les cales. Tampoc veuen bé, segons els ecologistes, que es vulgui "multiplicar per deu" la protecció de les reserves naturals parcials del parc. Una fita "històrica" per a les entitats en defensa de la natura.
Per intentar evitar que les pressions culminin amb una retallada real, les entitats s'han unit i engeguen ara una campanya que s'allargarà fins a l'estiu. Aleshores, és quan preveuen que el pla se sotmeti a informació pública. "Aquí encara pot rebre al·legacions i, per tant, no sabem com acabarà quedant", diu Vizcaíno.
Per als ecologistes, es tracta d'un pla amb un aprovat justet: li posen un 6 sobre 10. En aquest sentit, defensen un nivell de protecció encara superior i diuen que, "per pujar nota", caldria que les tres reserves parcials es convertissin en zones sense cap tipus de captura i que a la resta del parc es "tolerés la pesca professional" però es prohibís la recreativa. I també que posin eines efectives per poder fer vigilància i fer complir les mesures previstes. "És la clau de volta", diu Vizcaíno.
Protegir l'àmbit marí
La proposta de PRUG que va presentar el govern el mes d'octubre planteja implementar camps de boies experimentals a les cales Rostella, Guillola i Taballera (67 en total) permetent el fondeig lliure fora d'aquestes i limitar-lo a les cales Murtra, Jugadora i Galladera amb zones sense fondeig amb prohibició expressa d'ancorar. El pla contempla en aquestes cales la instal·lació d'un total d'onze boies. El PRUG, que està en fase de participació pública, també proposta la creació de dues àrees de pernoctació regulada al parc –ara prohibida- i "consolidar" les tres reserves naturals parcials (RNP) establint-hi zones sense extraccions.
El document també estableix que el fondeig lliure de les embarcacions grans (de més de 12 metres d'eslora) s'ha de fer a més de 25 metres de profunditat, és a dir, lluny de les cales i que l'ancoratge dels sistemes de fondeig s'ha de fer amb "baix impacte". Pel que fa a la gestió dels camps de boies, el document no fixa com s'hauran de regular les taxes però obre la porta a tenir en compte aspectes com les mides de les embarcacions, el "veïnatge" o bé l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. També planteja la possibilitat d'establir convenis o "consorcis" amb els ajuntaments de la zona per tal d'abordar-ne la gestió.
D'altra banda, proposa la redistribució i eliminació d'algunes de les boies destinades a embarcacions de bussejadors i de transport de passatgers. Actualment, n'hi ha un total de 41, 37 de les quals per a busseig. El document planteja que n'hi hagi 24 de busseig i 11 per al transport de passatgers.
També hi limita la navegació nocturna i estableix que només es poden travessar per fer desplaçaments d'un punt a l'altre del parc; que no s'hi poden fer cursos ni bateigs amb escafandre autònom; que no s'hi pot fondejar ni pernoctar i que les immersions nocturnes requeriran d'una autorització especial.
En aquest sentit, planteja la possibilitat de crear productes i paquets turístics amb "el reclam" de les reserves naturals parcials com a "llocs d'excel·lència, tant per observació de fauna com pel gaudi d'una natura més autèntica fruit de la restauració dels processos naturals".
A més, proposa l'abalisament del perímetre de la reserva natural de l'illa S'Encalladora i de les reserves naturals parcials amb boies que permetin obtenir dades i comptin amb càmeres de control automàtic d'embarcacions.
Pel que fa a les empreses de transport de passatgers que operen al parc, el PRUG estableix que han de disposar d'una autorització per fer-ho, que no podran comercialitzar festes en embarcacions i que "s'evitarà la incidència sonora fruit d'activitats al mar".
El pla també planteja la creació de dues àrees de pernoctació gestionades i promogudes pel propi parc i també prohibeix la navegació de motos aquàtiques en una zona de 200 metres de les platges i a 50 de la resta de la costa, entre d'altres.
