El servei de Cirugia Oral i Maxilofacial de l'hospital Josep Trueta de Girona ha començat a operar les obstruccions a les glàndules salivals amb una tècnica nova que resulta més eficient i menys incòmode pel pacient.
A través de la sialoendoscòpia es pot fer aquesta intervenció de forma menys invasiva. De fet, s'eviten les cicatrius exteriors, cosa que afavoreix que la recuperació del pacient sigui més ràpida. La tècnica permet veure l'interior dels conductes de les glàndules salivals amb un endoscopi, que porta un llum i després introduir instruments per a la manipulació de càlculs en els conductes de drenatge, taps mucosos, estretament del conducte o bé per fer extraccions de petites mostres.
Les conseqüències d'aquests tipus d'obstruccions generen episodis d'inflamació de les glàndules que provoquen dolor durant els àpats. En casos més complicats, es poden produir infeccions glandulars que requereixen el tractament amb antibiòtics, ingrés a l'hospital o, fins i tot, en el cas d'abscessos, una cirurgia amb anestèsia general per drenar el pus. En els casos més extrems poden arribar a posar en risc la vida del pacient.
Amb tot, la sialoendoscòpia és també és adient en el tractament de la síndrome de Sjöegren (reducció de la producció de saliva) o en la sarcoïdosi (acumulació de cèl·lules inflamatòries), així com en pacients que tenen complicacions a les glàndules salivals a causa de tractaments oncològics, com el radioiode pel càncer de tiroides o la radioteràpia en càncer de cap i coll. Aquesta tècnica es pot realitzar a qualsevol persona llevat en el cas d'infants on la mida d'entrada del conducte de la glàndula no permeti la introducció de l'endoscopi.
La incorporació de la sialoendoscòpia per part del Servei de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial del Trueta, a més, evitarà els desplaçaments d'aquells pacients indicats per a rebre aquest tipus de cirurgia a Barcelona. Des del centre estimen que inicialment el servei pot arribar a fer aproximadament 30 sialoendoscòpies cada any.
Un 1% de la població
Es calcula que la prevalença de càlculs en els conductes de drenatge de les glàndules salivals (litiasi) afecta l'1% de la població, tot i que els casos que presenten símptomes es redueixen al 0,45%. En aquests casos, en què cal intervenir, la sialoendoscòpia ha demostrat ser més eficient i disminuir els riscos respecte a la cirurgia més convencional pel fet de ser un procediment menys invasiu. En aquest sentit, el procediment habitual per a l'extracció d'aquests càlculs ha estat mitjançant una incisió dins de la cavitat oral del terra de la boca o la galta, en funció de la localització de la glàndula, per fer un drenatge o aspiració de l’abscés, que produeix en nombrosos casos cicatrius o pèrdua de la sensibilitat de la llengua.
En el cas que no es pugui extreure la litiasi, s'ha de plantejar extirpar completament la glàndula afectada, fet que implica la disminució del flux de saliva i, per tant, un empitjorament a l’hora de parlar i de menjar. La sialoendoscòpia, per la seva banda, suposa un procediment menys agressiu i més propici a l’hora de preservar la glàndula.
