Acció Climàtica farà una aclarida selectiva en una finca pública de 61 hectàrees a Molló (Ripollès) per incrementar l'escorrentiu d'aigua a la conca del Ter. És un bosc repoblat fa 50 anys amb una alta densitat forestal.
La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, explica que l'objectiu és retirar un de cada quatre arbres per millorar la biodiversitat i, a la vegada, aconseguir una aportació més gran d'aigua al Ritort, afluent del Ter. Amb la tala dels pins -ho executa l'ACA en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal-, es preveuen recuperar 0,1 hectòmetres d'aigua, el que equival al consum de 1.370 persones a l'any. La idea és replicar-ho a altres boscos del Solsonès o la Garrotxa.
Catalunya s'enfronta a una de les sequeres més llargues i extremes dels últims segles per la falta de pluja, mentre que els experts alerten que els escenaris sense aigua seran cada cop més intensos i freqüents per culpa del canvi climàtic. L'abandonament rural ha fet que hi hagi boscos allà on abans hi havia prats i terrenys cultivats i hi ha una manca generalitzada de gestió forestal. De fet, es calcula que en un 70% de la superfície forestal actual no s'han fet treballs silvícoles en els últims 50 anys. Tot plegat fa que en els darrers 25 anys hagi augmentat la superfície total de boscos al voltant d'un 10% i també la seva densitat.
Per combatre aquesta situació, des del Departament d'Acció Climàtica s'aposta per fer una gestió forestal que millori la salut del bosc, a la vegada que es genera aigua pels rius, el que es coneix com a aigua blava o d'escorrentiu.
Les finques que són propietat de la Generalitat sumen unes 100.000 hectàrees forestals, moltes d'elles en capçalera, com la que acollirà una primera actuació del Departament a Molló. L'any 1973 -ara fa més de 50 anys- en aquest indret del Ripollès, al nucli d'Espinavell que pertany a Molló, s'hi van plantar pins per reforestar la zona, però de llavors ençà no s'hi ha actuat i els arbres han anat creixent en gran densitat.
La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, ha explicat que es tracta d'un bosc on la majoria dels arbres "competeixen" entre ells, cosa que redueix la seva capacitat de creixement i, a més, consumeixen una gran quantitat d'aigua "que no arriba al riu". "En el moment que obrim, entrarà més llum, entraran noves espècies i millorarem la biodiversitat", ha assenyalat Sanitjas s'obre l'operació d'extreure un de cada quatre arbres que iniciaran d'aquí un mes. Es preveu que els resultats es vegin "ràpidament" perquè hi haurà un "efecte directe". Es farà una selecció dels arbres que puguin sobreviure en millors condicions i els que es talin acabaran al mercat de la fusta de serra.
La idea és ambiciosa si es té en compte que Catalunya té 1,2 milions d'hectàrees de bosc. Sanitjas explica que si es pogués gestionar el 25% d'aquests boscos, els idonis per fer-hi aquest tipus de gestió, es podrien omplir tots els embassaments del país. "Si gestionéssim tots els boscos que porten aigua a l'embassament de Sau, el podríem omplir dues vegades", ha concretat. La investigadora del grup de Boscos i Aigua del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Maria González, afegeix que, gràcies a aquesta gestió, de manera global i en el conjunt de boscos que han considerat estratègics, es podrien obtenir 17 hectòmetres cúbics a l'any, una "quantitat molt rellevant" pel país.
"La solució no és tallar tots els arbres, sinó fer-ho de manera correcta", puntualitza Sanitjas. "És evident que primer ha de ploure, però hi ha solucions a nivell de capçaleres que sí o sí han de passar per gestionar el paisatge", afegeix. Una de les dificultats, però, és que la gran quantitat d'aquests boscos estan en mans privades. Des del Departament expliquen que estan començant per les finques públiques i que es treballa amb noves línies de subvencions per promocionar la generació d'aigua als boscos privats.
Maria González precisa que el que s'està fent a Molló és mesurar quin serà l'impacte de la gestió forestal, no només en la quantitat d'aigua que s'incrementarà al riu, sinó també en la seva qualitat i en la millora dels hàbitats, tant per la flora com per la fauna. La investigadora destaca que, si bé aquests estudis s'havien fet amb anterioritat a escala més petita, aquesta actuació és pionera a Catalunya perquè es fa a nivell de subconca. "Podem mesurar el punt per on surt tota l'aigua i validar la gestió que es fa a partir de l'aigua de sortida", assenyala González.
L'ACA preveu destinar 3,2 MEUR en actuacions de gestió forestal per a recuperació de l'aigua blava. Des de fa més de 3 anys, l'ACA i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal treballen el projecte Hidrobosc (2021-2024) amb una inversió de 440.000 euros aportats per l'agència. L'objectiu de l'estudi és identificar amb una mapa d'idoneïtat per obtenir més recursos hídrics a partir de la gestió dels boscos.
