Més de la meitat dels municipis de l'Anoia són micropobles -menys d'un miler d'habitants- i gairebé un 85% estan per sota els 5.500 habitants. Això suposa que en molts dels pobles no hi hagi cap comerç -a 11 dels 33 municipis de la comarca no n'hi ha cap- o que n'hi hagi molt pocs.
Són les xifres que es desprenen d'un estudi promogut pel Consell Comarcal de l'Anoia i elaborat per la cooperativa Raiels, que conclou que gairebé 3 de cada 10 comerços -d'aquest 85% dels municipis- tancaran en els propers 10 anys si no troben relleu. La Magalí Brugués està al capdavant de Cal Forner, a Castellolí, i ho té clar: "Les botigues de poble som com un pulmó perquè la gent ve, fa la tertúlia i es relaciona. Fem un servei social".
El president del Consell Comarcal de l'Anoia, Jordi Parcerisas, ha explicat en declaracions a l'ACN que les conclusions que s'extreuen de l'estudi són que la comarca està "tocada" a nivell comercial. Una situació, diu, que està "en sintonia amb el que està passant a la Catalunya interior". "Costa molt que els comerços es consolidin i es mantinguin i també que en proliferin de nous", lamenta. L'estudi posa sobre la taula que des del 2017 l'Anoia ha perdut gairebé un centenar de comerços (un 6,8% menys).
El treball ha analitzat els comerços i farmàcies de 28 dels 33 municipis de l'Anoia, ja que són els que tenen menys de 5.500 habitants. D'aquests, 11 no tenen cap comerç; 10 tenen menys de cinc comerços; 5 en tenen entre 6 i 10; i 2 en tenen més de deu. El document també apunta també que no hi ha cap persona responsable dels negocis menor de 35 anys i assegura que la clientela habitual es troba en la franja d'edat de més de 65 anys. L'estudi assenyala que més del 20% dels establiments tenen previst jubilar-se o tancar en els propers cinc anys i apunten que tenen dificultats per poder traspassar el negoci.
Parcerisas explica que el teixit comercial és "imprescindible" per als pobles petits i una eina que ajuda a "frenar el despoblament". "Hi ha molts municipis en què el més important que tenen és el patrimoni arquitectònic i el seu comerç, i si els desproveeixes de la seva activitat comercial els queda poca cosa", exposa. El president el Consell creu que els ajuntaments tenen a les seves mans diferents eines com ara "posar-ho fàcil" a nivell de tramitació de les llicències reduint la burocràcia; fer una regulació urbanística "que permeti la implementació de comerços", o incentius fiscals. Pel que fa al paper de l'ens comarcal, Parcerisas destaca que és el de "diagnosticar i assessorar".
Castellolí treballa per tenir una botiga de queviures
Castellolí, un municipi amb poc més de 600 habitants, compta amb diversos bars i restaurants al seu terme municipal però, en canvi, no compta amb cap comerç. El seu alcalde, Joan Serra, explica que és molt important tenir una botiga al poble perquè "permet que molta gent pugui comprar productes de proximitat i, al mateix temps, es pugui ajudar als petits productors de la zona". Per això, des de l'Ajuntament s'han compromès aquesta legislatura a obrir una botiga de queviures. Serra diu que estan estudiant totes les fórmules possibles, ja sigui cedint un espai i que una petita empresa o un emprenedor gestioni el comerç, o bé que sigui el mateix Ajuntament que el gestioni amb treballadors municipals.
La manca d'una botiga ha fet que el forn del poble, Cal Forner, tingui alguns productes bàsics com ara llet o oli. "Jo en dic la botiga de l'oblit, però és una cosa molt residual", explica la seva responsable, Magalí Brugués. Diu que al seu establiment fan "una mica de tot", des de vendre pa fins a servir plats combinats o menús al migdia, ja que "si no és impossible viure només de la feina pròpiament del forn". Brugués diu que establiments com el seu són "els pulmons" del poble perquè la gent hi va "a fer tertúlia i a relacionar-se" i creu que fan un "servei social".
Copons, un poble amb més de 300 habitants i cap comerç
Copons és un dels 11 municipis de l'Anoia que no compten amb cap comerç al seu terme municipal. L'Ajuntament està treballant perquè puguin reobrir dos dels comerços que havia tingut antigament el poble, un forn de pa i una perruqueria. El seu alcalde, Àlex Prehn, explica que, fins i tot, ja tenen les persones que podrien tirar endavant els projectes però explica que les dificultats econòmiques i les traves burocràtiques ho fan difícil. "Estem tractant amb els mateixos propietaris que antigament havien tingut aquests negocis a veure si podem arribar a un acord o a una cessió dels espais", exposa. Prehn diu que es tracta d'instal·lacions "obsoletes i antigues i que requereixen una inversió important per posar-les al dia i superar tots els tràmits de Sanitat i Indústria".
En aquest sentit, l'alcalde creu que seria interessant que hi haguessin línies d'ajut específiques per a l'obertura de comerços als pobles petits, ja sigui per part de la Generalitat com també per la Diputació de Barcelona. "Seria interessant aconseguir menys impostos, menys traves burocràtiques i menys despesa perquè un micropoble de 364 habitants com és Copons pugui trobar gent interessada en establir-s'hi i engegar un negoci", exposa. Per ell, un comerç és un "punt de vida" per a un poble: "És un punt de trobada on la gent comparteix, parla i s'explica".
