Aquest dimecres al matí els veïns de Calafell més propers a l’incendi passegen amb “desolació” per la zona calcinada, al capdamunt de les urbanitzacions Bellamar i Mas Mel. “Vam estar creuant els dits per a què el foc no arribés a casa nostra”, relata l’Eva, que diu que les flames cremaven “molt amunt” i veien com “saltaven espurnes molt ràpid provocant nous focus”.
Mentre aquest matí els bombers centraven l’atenció en remullar les àrees cremades i frenar algunes columnes de fum, el veïnat recorda la “por” que va viure al vespre, quan el vent atiava les flames. Si bé els serveis d’emergència només van demanar desallotjar una trentena de veïns, diversos residents a les urbanitzacions expliquen que van preferir marxar voluntàriament.
Enmig de les tasques dels bombers, la vigilància policial i l’expectació mediàtica, aquest dimecres els veïns de Bellamar i Mas Mel es refeien de l’ensurt viscut ahir a la tarda. Han recordat com van començar a circular els missatges de mòbil amb vídeos i fotografies de la primera columna de fum i la presència de les flames, i com l’incendi es va començar a escampar.
Tots els veïns entrevistats coincideixen a destacar la rapidesa de l’actuació dels bombers i celebren que ningú prengués mal, i que no hi hagi hagut danys importants. El foc es va quedar molt a prop dels habitatges, i algunes flames van saltar a jardins, on aquest dimecres s’observaven les restes de cendra i determinats elements cremats.
L’Eva relata que, en veure el foc, van afanyar-se a remullar tot el jardí “perquè la sensació era que la casa es podia incendiar en qualsevol moment”. També diu que van situar diverses tovalloles mullades al terra, tocant a les portes, per evitar l’entrada de fum.
La mateixa angoixa la recorda una altra veïna, també de nom Eva, que diu que van preparar unes bosses amb roba bàsica per marxar corrents. Amb tot, com que al seu carrer els serveis d’emergència els van recomanar confinar-se, només van evacuar les seves filles amb uns familiars. Ella i el seu marit es van quedar a casa.
“Vam estar fins les quatre de la matinada desperts, perquè les flames es veien de forma impressionant”, explica, mentre lamenta que està buscant dos gossos que es van escapar durant l’impàs de temps en què decidien si marxaven tots de casa o no.
També ho tenia tot a punt per fugir l’Alan, que avui observava perplex la zona calcinada: “No era conscient que l’incendi m’havia quedat tant a prop de casa”. Assegura que, tot i ser de nit, estava preparat amb diverses coses sentimentals i “vestit de cap a peus” per si els demanaven desallotjar el seu carrer.
Passejant entre parcel·les de bosc cremat, un altre veí, el Josep, es mostrava emocionat contemplant els boscos afectats per les flames: “Per mi la natura ho és tot”. En el seu cas, recorda que va rebre una alerta al mòbil advertint que tenia un incendi molt a prop de casa, i diu que automàticament va regar tots els elements de fusta del jardí i l’acumulació de pinassa “per evitar que qualsevol canvi de vent pogués apropar alguna espurna i que es calés foc a l’habitatge”.
Afegeix que va desconnectar el subministrament elèctric i retirar dues bombones de butà, i després va decidir marxar voluntàriament fins que el foc amainés. Al voltant de la mitjanit, quan va tenir constància que els bombers permetien el retorn de la trentena de persones desallotjades, ell també va tornar a casa.
