Repetir un fragment musical 840 vegades seguides i sense parar en un concert que es preveu allargar més de 14 hores al Museu Morera de Lleida. Aquest és el repte que ha acceptat el pianista Joan Bagés en el marc d'un dels actes de l'Any Viñes per commemorar els 150 anys del naixement del pianista lleidatà.
Es tracta de la singular interpretació de 'Vexations', del compositor i també pianista Erik Satie, una obra que s'ha interpretat en comptades ocasions a Catalunya per la seva complexitat i durada i que ha estat considerada durant molt de temps com a impracticable. El concert és un homenatge a un dels compositors que més deuen a Viñes i de qui aquest 2025 també se celebra el centenari de la seva mort.
A les 10 del matí d'aquest dissabte, puntual, Bagés s'ha assegut a la banqueta del piano per començar la interpretació d'una de les composicions més enigmàtiques de la història de la música. 'Vexations' explora el silenci, la instrospecció, la resistència, la immobilitat i la contemplació, i la seva interpretació es pot allargar de 14 a 24 hores o més.
Després de preparar-se els darrers dies a nivell nutricional i mental, Bagés s'ha mostrat "molt il·lusionat" i ha dit que "com a pianista, l'obra representa alliberar-se d'una certa tradició i deixar-se emportar pel so". En aquest sentit, diu que viurà l'experiència "com una metàfora del recorregut vital d'una persona". "És un repte físic, mental i emocional. A la nostra vida també passem moments de dificultat i altres de gratitud", ha conclòs. En alguns moments al llarg de les 14 hores de concert, Bagés comptarà amb l'acompanyament de Prysma Quartet per "treballar textualment la melodia donant-li un caràcter emocional més rugós".
El pianista nascut a Lleida ha dit que les seves motivacions per fer front al repte és l'estreta relació entre Ricard Viñes i Erik Satie. De fet, ambdós músics mai van veure 'Vexations' en concert. "L'exercici és d'alguna manera veure què hauria fet Viñes si hagués conegut aquesta obra del seu gran amic", ha apuntat Bagés.
Per la seva banda, el comissari de l'Any Viñes, Màrius Bernadó, ha destacat que donada la coincidència entre el 150è aniversari del naixement de Viñes i el centenari de la mort de Satí, "era una oportunitat retrobar tots dos personatges que van tenir una forta relació". En aquest sentit, Bernadó ha assenyalat que "Satí va començar a escriure de forma obsessiva per piano a partir del moment que va conèixer Viñes perquè va conèixer en ell un intèrpret reconegut, talentós, amb sensibilitat i capaç d'interpretar les seves obres amb el sentit que ell volia".
Una commemoració que s'estén més enllà de Catalunya
L'acte d'aquest dissabte s'emmarca en la celebració de l'Any Viñes. De fet, durant aquesta tardor, la capital del Segrià és l’epicentre de la commemoració amb diverses iniciatives promogudes per diferents actors com les Aules d’Extensió Universitària, la Biblioteca Pública, la Universitat de Lleida, la Panera, el Museu de Lleida, el Raimat Arts Festival o altres concerts impulsats per l’Auditori Enric Granados. Tot i això, la commemoració s'estén més enllà de Ponent amb esdeveniments a Barcelona, Madrid, Granada, París, Girona o Reus.
Precisament aquest diumenge, en el marc de la 5a edició del projecte 'Reintèrprets' es duran a terme unes jornades de divulgació dedicades al pianista lleidatà que inclouran quatre conferències, una taula rodona i un concert homenatge a l'Auditori de Barcelona. El programa d'activitats seguirà la propera setmana amb una cinquantena d'activitats a biblioteques i entitats de tot el país amb conferències i espectacles teatrals i familiars que proposen divulgar la figura del pianista lleidatà. Així mateix, el proper dilluns dia 17 amb un seminari de recerca organitzat per la Fondation Louis Vuitton a París.
D'altra banda, el dia 19 de novembre, la Fundación Juan March de Madrid estrena el cicle de concerts 'Ravel entre espanyoles: Falla y Viñes' amb concerts dramatitzats a partir dels diaris de Viñes. Les actuacions també es podran escoltar a Granada en el marc del cicle 'Encuentros Manuel de Falla'.
A tot això, el passat dimecres el Palau de la Música va dedicar al pianista lleidatà un concert amb el títol 'Homenatges' amb peces d'autors catalans dedicades a Viñes a càrrec del pianista Miquel Villalba. A més, s'hi van poder escoltar quatre peces compostes per Viñes que Villaba va enregistrar aquest estiu, així com l'estrena mundial d'una obra dedicada al pianista lleidatà d'una compositora catalana, Marian Márquez.
Any Viñes
Aquest any 2025 es commemora l’Any Viñes, impulsat per la Generalitat i la Paeria, amb motiu del 150è aniversari del naixement del músic lleidatà que, a banda de tenir una carrera brillant com a intèrpret, també va mostrar una gran vocació per donar a conèixer la nova música del seu temps.
L'efemèride, que se celebra a escala nacional, té com a objectius aconseguir una major identificació de la ciutat amb la figura del músic, donar a conèixer la importància de la seva figura més enllà de l’àmbit local i intervenir en la preservació, catalogació i estudi del seu llegat documental, dipositat, en part, a l’Arxiu de la Ciutat i a la Universitat de Lleida.
La commemoració pretén generar recerca i transferència de coneixement al voltant de Viñes, i un dels grans reptes és crear un portal de coneixement web que agrupi tota aquesta informació. D'aquesta manera, es vol permetre la interacció entre les col·leccions que es troben a Lleida, França i als Estats Units. Finalment, es busca garantir una línia de continuïtat que vagi més enllà de l’any de la commemoració, impulsant accions i iniciatives que assegurin la persistència del llegat de Ricard Viñes.
Sobre Ricard Viñes
Ricard Vinyes va estudiar Joan Baptista Pujol i als dotze anys va guanyar el primer premi de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Va perfeccionar els seus estudis al Conservatori de París, on va seguir les classes de Charles de Bériot. Després de guanyar el primer premi de piano del Conservatori de París, la seva carrera va començar a agafar volada amb un èxit extraordinari, tant a França com a un gran nombre de països europeus i americans.
Viñes va ser el responsable de les estrenes i primeres audicions de la major part de la novamúsica per a piano dels inicis del segle XX, convertint-se en el pianista de les avantguardes. Ha estat un dels grans intèrprets de Debussy, E. Satie, Ravel i D. de Severac, així com d’I. Albéniz, E. Granados, M. de Falla, M. Blancafort, entre altres. Molts d’aquests autors, així com E. Halffter, F. Mompou i J. Rodrigo, li van dedicar obres.
Viñes va escriure algunes obres per a piano i peces per a cant. Va publicar treballs a les revistes Música, Revista Musical de Madrid i Revista Musical Catalana, i poesies en castellà, català i francès.
