L'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida ha inaugurat aquest divendres l'exposició 'Joan Oró. A la cerca de l'origen de la vida', una de les principals activitats que es fan per commemorar el centenari del naixement del cèlebre bioquímic lleidatà.
La mostra vol fer universal la faceta més personal així com l'obra científica d'Oró mitjançant un recorregut que dona a conèixer la seva passió des de jove per l'origen de la vida a través d'elements com els metòdics apunts de la seva etapa universitària, la cromatografia amb què va detectar l'adenina, part de les mostres lunars que va analitzar, la seva contribució al programa 'Viking' de la NASA, així com el seu llegat científic, entre altres.
El comissari de l'any Oró, Joan Anton Català, ha indicat que l'exposició té l'objectiu d'explicar tant la trajectòria científica com la persona de Joan Oró. "El repte ha estat condensar-ho en una sola mostra i alhora crear emoció entre els visitants", als quals se'ls vol conscienciar sobre "com som d'afortunats de tenir vida", ha dit Català.
D'aquesta manera, el recorregut s'articula en sis grans àmbits, el primer dels quals explica com eren les condicions a la Terra abans de l'aparició de la vida. El segon espai relata la joventut d'Oró i què el va impulsar a estudiar l'origen de la vida. "Recordem el forn de pà on es va criar i treballar per entendre els seus somnis. És molt emotiu", ha expressat Català.
Després de presentar els seus metòdics apunts universitaris, l'exposició avança fins a la seva etapa com a professor a la Universitat de Houston, als Estats Units. En aquest punt s'hi pot veure una reproducció del seu laboratori el dia de Nadal de l'any 1959, quan va fer un descobriment clau per a la ciència com la síntesi de l'adenina, una de les molècules més importants per fer possible la vida. La cromatografia que va fer servir està exposada en aquest punt.
El següent àmbit està relacionat amb l'univers i presenta les mostres lunars que el lleidatà va analitzar durant la seva etapa professional així com una placa commemorativa de la missió Apollo 11. També es relata la seva contribució al programa Viking de la NASA per estudiar el planeta Mart, amb una maqueta d'una de les sondes espacials que s'hi van enviar i dues representacions gegants de Mart i la Lluna. "Hi ha exposat material d'un gran valor històric", ha assegurat el comissari de l'Any Oró.
El cinquè àmbit recorda el llegat que Oró ha deixat després de la seva tornada dels Estats Units, com la fundació Joan Oró i l'Observatori i el Parc Astronòmic del Montsec. El darrer espai està dedicat a reflexionar sobre la "fortuna de la vida" i explicar "com és d'interessant la ciència i la tecnologia per incentivar vocacions científiques entre els visitants més joves", ha conclòs Català.
La mostra, de caràcter itinerant i per a tots els públics, es podrà visitar a l'Espai IX. Zona Zero de l'IEI cada dia de la setmana fins al pròxim 5 de novembre. A partir de llavors està previst que es traslladi a les principals ciutats catalanes i que també pugui portar-se a fora de terres catalanes. Després se li buscarà un lloc d'exposició permanent a Catalunya.
