Featured

Mercolleida avisa que mercats de gran rellevància com el del Japó o Mèxic continuen tancats un any després de la PPA

En el primer any de la reaparició de la pesta porcina africana (PPA) després de més de 17 anys d’absència a Catalunya, la llotja de Mercolleida fa un balanç moderadament positiu de la gestió de la crisi.

El seu director, Miquel Àngel Bergés, apunta, però, que encara hi ha mercats rellevants com el del Japó, Mèxic i bona part de Sud-amèrica, que estan tancats a l’exportació. Segons Bergés, la caiguda del preu a 1,10 cèntims el quilo, no es deu només a la pesta sinó a la sobreproducció i un consum a la baixa. Escorxadors d'Osona i ramaders de la demarcació de Barcelona han estat els més afectats. El president de la Llotja de Vic, Josep Puigdollers, no descarta el tancament d'algunes granges "obsoletes" i antigues amb la caiguda de preus.

Bergés explica que malgrat que la indústria transformadora i els escorxadors de Barcelona suporten limitacions operatives greus en el context actual, la factura econòmica global ha recaigut amb especial duresa sobre el ramader productor a causa de la davallada de les cotitzacions. La crisi de la PPA va coincidir amb un mercat europeu ja saturat d’oferta i l’aparició de la pesta va provocar una davallada immediata de 20 cèntims el quilo la primera setmana, acumulant fins a 30 cèntims de pèrdua cap a Reis.

Entre finals de febrer i Setmana Santa d’enguany, es va viure un repunt afavorit per la competitivitat de preus baixos, però a l’estiu i la tardor, el mercat ha tornat a patir un excés d’oferta de carn. Això ha fet que actualment la cotització se situï a la baixa a 1,10 cèntims el quilo, bastant per sota del mateix període que l’any passat, abans de l’esclat de la crisi. Una davallada ocasionada per la baixada del consum i l’excés de producció.

"Estem en una situació molt atípica, en què està perdent diners el ramader i l'escorxador i això és una cosa que poques vegades s'ha vist", assenyala Arturo Hernangómez, tècnic d'ANPROGAPOR (Associació Nacional de Productors de Porcí). Creu que la solució no passa perquè els ramaders de Catalunya o de l'Estat produeixin menys porcs. "Això ens ho dirà el mercat", assegura. "A nivell europeu sobren porcs, però a Dinamarca i Holanda, també (...) fins i tot a Alemanya està decreixent molt la producció i crec que Espanya ho ha d'aprofitar, per ser la productora d'Europa i ser el número 1 com ho havíem estat fins ara", afegeix. El tècnic pronostica que a mitjans del 2027 el sector porcí "començarà a veure la llum" i que el 2028 ja sigui molt millor. 

Una de les principals pors a l’inici del brot era la de caure en una situació similar a la d’Alemanya, on la malaltia ha esdevingut endèmica tant en fauna salvatge com en explotacions porcines del país. A Catalunya, però, la situació ha estat substancialment diferent: el virus s’ha contingut a la zona de Collserola, a la demarcació de Barcelona i no s’ha registrat cap cas en explotacions ramaderes, fet que ha evitat els sacrificis massius obligatoris d’animals que havien marcat crisis anteriors. Cal recordar que el virus no suposa cap perill per a les persones.

La PPA s’ha limitat exclusivament als senglars de medi natural, on s’ha actuat mitjançant captures i reduint la densitat poblacional. Des del juliol, la immensa majoria de les deteccions positives han estat en restes cadavèriques antigues, amb l’única excepció d’un animal viu al setembre. "Hem tingut molta sort per on ha caigut el brot (...) tenim zones amb densitats de senglar més altes que són molt més difícils". Així ho creu Josep Casanovas, coordinador de bioseguretat de l'empresa integradora Cincaport amb seu a Fraga (Osca) i amb granges a Ponent i a Tarragona, que celebra que el brot s'hagi pogut "encerclar i que no s'hagi escapat".

Des del seu punt de vista, "es pot ser optimista" tot i que fa una crida a "no abaixar la guàrdia" i aplicar amb plena consciència les mesures de bioseguretat cada dia i a tots els nivells, "també entre els turistes a qui els fa gràcia donar menjar als senglars i no senglars", unes pràctiques que condemna de forma taxativa. Casanovas recorda que la bioseguretat en la ramaderia "és un dels oficis més antics del món", centrat en protegir el bestiar d'amenaces com el llop o els virus. "Estem en risc continu", remarca, i fa una crida a la prudència a tota la societat.

El paper clau de la regionalització

Bergés destaca el paper clau que ha tingut la regionalització de l’exportació de la carn de port en la crisi de la PPA. El primer cas va provocar inicialment un “bloqueig immediat” de totes les exportacions espanyoles a tercers països en suspendre’s l’emissió de certificats sanitaris. No obstant això, l’adopció de protocols internacionals de regionalització va permetre reobrir les vendes exteriors.

Bergés recorda que Corea del Sud va acceptar en uns 10 dies el model europeu de regionalització, que delimita l’àrea d’exclusió a un radi de 20 quilòmetres al voltant del focus. La Xina la reconèixer en 15 dies gràcies a l’acord bilateral vigent, establint el tancament a escala provincial per a Barcelona, i Filipines va reobrir posteriorment acceptant el criteri provincial, però actualment ha suspès importacions durant dos mesos per “dinàmiques internes pròpies.

Malgrat tot, altres destinacions de gran rellevància continuen tancades. El mercat més perjudicial en aquest aspecte és el del Japó, juntament amb Mèxic i bona part de Sud-amèrica.

Els escorxadors de la província de Barcelona, els que més pateixen

Aquest esquema de tancaments provincials ha fet que els escorxadors situats a la demarcació de Barcelona siguin els principals damnificats. Aquestes instal·lacions, que concentren prop del 20% de la matança de tot l’Estat i estan fortament orientades al comerç exterior, no poden enviar productes a destinacions com la Xina i això les obliga a limitar la capacitat d’obtenir ingressos afegits pels subproductes i a redirigir volums cap a la resta del continent.

"Les exportacions han caigut més d'un 40% a la província de Barcelona respecte fa un any, però no és culpa només de la pesta, sinó del context de sobreproducció al món i pel preu que és dolent", ha assegurat el president de la Llotja de Vic, Josep Puigdollers. En una entrevista a l'ACN, admet que la crisi està afectant amb força als escorçadors de la zona de Vic, on hi ha la majoria d'aquestes instal·lacions. Alguns ja han presentat ERTO per reduir plantilla per la crisi.

En el pitjor dels casos, tancament de granges a Osona

En el cas de les granges, Puigdollers pronostica que aquesta crisi acabarà comportant el tancament de granges que han quedat "obsoletes", com ara les que tenen més de cinquanta anys. La falta de relleu i la caiguda dels preus són altres factors que ho agreujaran. "Una granja que només viu de la granja i està perdent 20 o 25 euros per porc cada setmana, arribarà a un moment en què haurà de prendre la decisió de tancar", ha assenyalat. I pronostica que passarà en els pròxims mesos. "En mig any pot haver-hi un canvi total; si no es fa la repoblació de mares, que ja està passant, la granja quedarà obsoleta en pocs dies", afegeix. I assenyala que la millor recepta ara és seguir reduint la població de senglars i reduir les cabanyes de porcs.

Una opinió que no comparteix Arturo Hernangómez, tècnic d'ANPROGAPOR -l'Associació Nacional de Productors de Porcí-, que assegura que "les granges no estan obsoletes" i que la professionalització i la bioseguretat "és bona". La prova, diu, és que el virus no ha entrat a les instal·lacions. Més que tancar granges, Hernangómez aposta per traslladar les que són més velles a nous emplaçaments -sense deixar la seva zona- perquè puguin tenir "millors condicions de benestar animal, medi ambient i de bioseguretat". Un procés de reestructuració que ha de comptar, diu, amb el suport d'administracions.

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat