La Fundació Nova Cultura de l'Aigua alerta de l'impacte ambiental i en l'abastament humà de les gigafactories

L'impacte ambiental de les gigafactories en la gestió dels recursos hídrics ha centrat un dels debats de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, durant l'assemblea general a Tortosa. La presidenta de l'entitat, Júlia Martínez, apunta que el desplegament "accelerat" d'aquest tipus d'empreses en zones sense abundància d'aigua pot arribar a competir amb l'abastament humà. Així, s'ha referit a la gigafactoria que podria instal·lar-se a Móra la Nova i ha criticat la falta d'ordenació del govern estatal. "A Espanya estan arribant molts projectes de centre de dades als que s'està posant una catifa roja", ha etzibat. D'altra banda, l'entitat fa una crida a la societat civil per participar en la futura consulta pública del nou pla hidrològic de l'Ebre. La Fundació Nova Cultura de l'Aigua ha escollit Tortosa per celebrar-hi l'assemblea general, coincidint amb el 25è aniversari de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Més enllà de fer repàs de les activitats que s'han fet al llarg de l'any, durant la jornada s'han posat sobre la taula altres qüestions relacionades amb la gestió dels recursos hídrics a partir de testimonis i experiències de diferents entitats de tot l'estat espanyol. Alhora, s'han tractat temàtiques com la gestió de la sequera, el canvi climàtic o l'aposta per la implementació de projectes de centres de dades o gigafactories d'intel·ligència artificial, com la que es planteja instal·lar a Móra la Nova. En aquest sentit, s'han desgranat els impactes ambientals que podrien tenir aquest tipus d'empreses en zones on no hi ha abundància d'aigua o bé ja compten amb problemàtiques vinculades als recursos hídrics. L'investigador de la Universitat de Vic Enol Nieto ha posat el focus envers el consum tant d'energia com d'aigua que requereixen els centres de dades i les gigafactories, a més d'altres aspectes com la sobirania digital o la fiscalitat. "Sabem que el consum d'energia és equivalent al de ciutats i el d'aigua també pot ser-ho. En els referents que hem trobat, com ara a l'Uruguai, un centre de dades utilitzava aigua equivalent a 55.000 persones i energia equivalent a 200.000 persones. En el cas d'una gigafactoria d'IA necessita més refrigeració dels processadors i per tant, més energia i aigua", ha assenyalat. Davant aquest escenari, la presidenta de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, Júlia Martínez, denuncia que s'està produint un desplegament "accelerat" d'aquesta indústria i reclama una ordenació per part del govern espanyol per evitar impactes negatius en entorns on l'aigua no abunda. "Quan els centres de dades se situen en zones seques o àrides, o bé on hi ha demandes per damunt dels recursos hídrics o en una situació de sequera, cal tenir una normativa que deixi clara la protecció de la prioritat legal de l'abastament humà", ha remarcat Martínez. Pendents del nou pla hidrològic de l'Ebre Amb tot, la jornada també compta amb la participació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) amb una taula rodona sota el lema 'Lluites compartides, reptes de futur' que se celebrarà aquest dissabte al vespre a l'antic Escorxador. Es tracta d'una activitat que arriba en un moment en què l'entitat també està amatent al nou pla hidrològic de l'Ebre. S'espera que a finals d'any s'obri un període de sis mesos de consulta pública, al qual l'entitat fa una crida a la societat civil per participar-hi. Alhora, compta amb la comunitat científica per aportar els elements tècnics per defensar una planificació justa per al riu i el Delta, tal com ha detallat el portaveu Manolo Tomás. Amb la voluntat de mantenir la ciutadania mobilitzada, el 21 de juny la PDE ha organitzat una nova edició de la 25a Piraguada en defensa de l'Ebre entre Xerta, Aldover i Tortosa.