L'Ajuntament de Barcelona ha suspès de sou i feina durant 24 dies un agent de la Guàrdia Urbana que es va negar a atendre en català una ciutadana que li ho demanava. Segons Plataforma per la Llengua, l'agent va acabar dient-li: "És molt de feixistes obligar la gent a parlar en una llengua que no vol".
La sanció arriba després que l'afectada denunciés els fets a l'entitat i aportés una gravació de vídeo de la conversa. Fonts municipals han precisat que la mesura no respon a una "discriminació lingüística", sinó a "un tracte inadequat mantingut durant una actuació policial". L'alcalde, Jaume Collboni, ha defensat que els servidors públics han d'iniciar l'atenció en català i ha lamentat els fets. Amb tot, ha qualificat el cas "d'aïllat".
Els fets es remunten al 13 de juliol del 2025, quan una ciutadana caminava per la rambla de Prim de Barcelona amb dos amics i la Guàrdia Urbana li va demanar la documentació perquè volia accedir a un espai amb el pas restringit. En el vídeo que Plataforma per la Llengua ha publicat al seu web es veu com, durant l’actuació, la ciutadana va demanar explicacions sobre la identificació policial i va reclamar ser atesa en català, però l’agent s’hi va negar. "És molt de feixistes obligar la gent a parlar en una llengua que no vol", va manifestar el policia.
De fet, el consistori ha admès que "en el transcurs de la intervenció, es van produir actituds i expressions que van ser considerades incompatibles amb els estàndards de respecte, correcció i professionalitat exigibles als membres del cos".
Després de tenir coneixement dels fets, la Unitat de Deontologia i Afers Interns (UDAI) va dur a terme la investigació interna corresponent i va traslladar-ne les conclusions als serveis municipals competents. Posteriorment, l’òrgan municipal responsable en matèria de recursos humans va resoldre imposar una sanció de 24 dies de suspensió de sou i feina per una conducta considerada irrespectuosa envers la ciutadana, concretament per negligència greu en el compliment de les seves funcions. La resolució no és ferma i encara pot ser objecte de recurs.
Collboni defensa l'atenció inicial en català
En una entrevista a La 2Cat, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat el seu respecte per la decisió de la Unitat de Deontologia i Afers Interns i ha defensat que els servidors públics s’han d’adreçar a la ciutadania, en primera instància, en català, com a llengua pròpia de Barcelona i de Catalunya. Ha recordat que hi ha dret a la disponibilitat lingüística i que es poden fer servir tant el català com el castellà, però ha remarcat que "l’atenció s’ha d’iniciar en català i que, si el ciutadà s’hi adreça en aquesta llengua, cal mantenir-la".
El batlle ha lamentat els fets, però ha argumentat que, amb més de 4.000 agents al cos, aquesta mena d’incidents "poden produir-se". Ha qualificat l’episodi d’"excepció" i ha defensat que la Guàrdia Urbana "tracta molt correctament la ciutadania" i és un cos policial "estimat i respectat". També ha recordat que hi ha "mecanismes interns" per corregir aquests casos, que ha definit com a "aïllats".
Plataforma per la Llengua celebra la sanció
L’organització en defensa del català ha valorat positivament la resolució, que considera un reconeixement institucional de la vulneració dels drets lingüístics de la ciutadana. L'entitat ha aplaudit que s'hagin reconegut els fets, en un context en què, segons afirma, "la majoria de les denúncies per discriminacions en l’àmbit policial s’arxiven".
Així, ha valorat que aquesta resolució "demostra que les discriminacions lingüístiques per part dels cossos policials no són una percepció subjectiva ni una qüestió menor". Ha recordat que quan una ciutadana reclama exercir el seu dret a ser atesa en català per un servidor públic, l’administració té l’obligació de garantir-ho. "El cas d’aquesta ciutadana posa de manifest que denunciar serveix, i que documentar aquestes vulneracions és clau per combatre-les", ha defensat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.
