Barcelona ha tingut uns primers tres trimestres del 2025 més aviat plujosos. Segons dades del Meteocat, l'Observatori Fabra va registrar 73 dies amb pluja perceptible entre el gener i el setembre, per sobre de la mitjana climàtica (1991-2020), de 60.
A més, el nombre de jornades passades per aigua ja s'apropen a la mitjana de tot l'any, de 82, tenint en compte que en els primers dies d'octubre se n'han comptabilitzat dos més. Les precipitacions acumulades els primers nou mesos de l'any arriben als 450 litres per metre quadrat, també per sobre de la mitjana a aquestes alçades de l'any. El volum de pluja supera el que s'ha registrat a capitals europees de latituds més septentrionals com Londres, París o Berlín, tal com ha comprovat l'ACN.
Barcelona s'ha apropat al mig miler de litres per metre quadrat entre el gener i el setembre. L'estació automàtica del Meteocat a l'Observatori Fabra en recull 431, i la manual en el mateix punt, 442. A la Zona Universitària han caigut 439 litres en els primers tres trimestres, un volum lleugerament inferior al registrat al barri del Raval, 450,6.
Aquesta xifra és superior a la de diverses capitals europees situades més al nord, segons informen les diverses agències públiques meteorològiques a l'ACN. A l'estació de París situada a Montsouris, al sud de la capital francesa, prop de Montparnasse, Meteo France en reporta 436,6. A Berlín, a la zona de l'aeroport de Tempelhof, també al sud, se'n sumen 357 en el mateix període, segons la Deutscher Wetterdienst. I a Londres, a la zona de la City, un any inusualment sec ha registrat només 284 litres per metre quadrat. La poc freqüent situació d'escassetat de precipitacions ha dut les autoritats angleses a declarar la sequera en algunes regions, i a considerar retallades en el consum d'aigua.
La mitjana de precipitacions a l'Observatori Fabra entre gener i setembre entre el 1991 i el 2020 és de 430 litres, així que el 2025 se situa lleugerament per sobre –la dada pel que fa al Raval no existeix, ja que l'estació va començar a funcionar l'octubre del 2006, per tant, la sèrie no és prou llarga.
Entre el 1991 i el 2020, les pluges en els 12 mesos de l'any van ser de 620 litres a l'observatori situat a Collserola, una quantitat similar a Londres (620,7 mm) o París (634,3), i una mica superior a Berlín (572). Això contrasta amb l'aigua registrada de moment aquest any al Raval, sensiblement superior a les tres capitals europees.
Barcelona, prop de París en dies passats per aigua
Pel que fa als dies amb com a mínim 0,1 mm de pluja, la ciutat catalana també està per sobre de la seva mitjana, ja que al Raval s'han comptat 68 dies, i a l'Observatori Fabra, 73 –la xifra esperada fins al 30 de setembre era de 60, i fins a la nit de Cap d'Any, de 82. La dada s'apropa a París, que ha tingut 74 dies amb ruixats, malgrat que la mitjana anual és força més alta: 108,9 jornades. Cal tenir en compte, però, que la mesura parisenca només té en compte dies amb més d'1 mm acumulat.
Amb tot, en nombre de dies passats per aigua, Barcelona es queda lluny de Berlín (107 dies) o de Londres (102) entre gener i setembre, una circumstància previsible, ja que la mitjana anual de les capitals alemanya (163,7) i britànica (162,2) entre el 1991 i el 2020 duplica la de la capital catalana.
