CaixaForum Barcelona ha presentat l’exposició ‘L’arbre del que encara no saps’ que es podrà veure del 25 d’octubre a l’11 de febrer de 2024.
Amb peces de 19 artistes internacionals com Patricia Dauder, Gego, Rachel Whiteread, Leonor Antunes, Dora García o Damaris Pan, la mostra explora els límits entre l’individu i els vincles col·lectius en l’art contemporani. Comissariada per Caterina Almirall, la iniciativa promou noves lectures de l’art contemporani de les col·leccions de la Fundació ‘la Caixa’ i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), en la sisena edició de Suport a la Creació Comisart. Entre les qüestions de l’exposició hi ha la recuperació de tècniques artesanes, el respecte pels materials i la fragilitat del dibuix.
A banda d’abordar les idees compartides, els vincles col·lectius i d’explorar els límits entre el concepte de l’artista individual i les formes d’expressió comunes, la mostra vol que els visitants facin una relectura de les peces de la col·lecció. “Des d’una perspectiva que fuig del paradigma de l'originalitat i la individualitat per proposar una aproximació a les obres oberta, transversal i espiritual”, han concretat.
És per això, que l’espai s’ha concebut per fomentar la relació entre artistes i espectadors, especialistes i aprenents. “Davant dels significats tancats i dels valors absoluts, convida a entrar en un món d’aprenentatge, en què la intuïció, la imaginació i el desig tenen un lloc central i on el no-saber és un estímul per a la curiositat i el coneixement.
En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la comissària de ‘L’arbre del que encara no saps’, Caterina Almirall, ha explicat que li ha interessat fixar-se en una manera de treballar de les autores i no pas amb una temàtica en concret. Amb artistes ben diferents que ofereixen pintures, dibuixos, instal·lacions, vídeo o escultures, les obres comparteixen una mirada comuna en la pràctica artística de voler fer xarxa. “No pensen tant com a creadores individuals. Busquen un context més ampli de les pràctiques artístiques”, ha defensat Almirall.
Per Almirall és interessant que les artistes de l’exposició en citen a d’altres i es fan referència. “Pensen molt en un sentit de la responsabilitat. En com són els gests en l’art contemporani més enllà del que facin elles com a creadores individuals”, han assegurat.
En concret, Almirall ha expressat que les obres s’interessen pels límits en l’art i d’altres mostren com, fins i tot, les autores reneguen de la pràctica artística. Les peces no presenten una única conclusió sinó que els ha motivat tot el treball de recerca. “No trobem peces que es poden entendre d’una sola manera. Busquem fer-nos preguntes”, ha conclòs.
