La branca del grup neonazi Combat 18 instal·lada a l'Estat no tenia un "pla concret d'atac", però havia fixat com a "prioritat" mesquites i la comunitat jueva. Després de la detenció dels 16 membres del grup, els Mossos d'Esquadra han explicat que van detectar la seva existència a principis del 2022 a través de les xarxes socials.
Segons ha detallat el cos, el grup s'ha desarticulat en una "fase inicial" de la seva creació quan "no hi havia una perillositat real per la ciutadania". Tanmateix, el grup tenia una estructura jeràrquica, mantenia reunions periòdiques i buscaven finançament i aconseguir armes de foc. En aquest sentit, el cos afirma que hi ha "càrrega probatòria suficient" per demostrar que són una organització criminal.
"És una organització criminal perquè la raó de la seva existència és cometre delictes contra els objectius comentats, per tant, malgrat que no hagin fet aquestes accions, hi ha prova de càrrega suficient per demostrar que s'havien configurat amb aquest objectiu, i això és un delicte greu", ha subratllat en roda de premsa l'intendent David Sánchez, sotscap de la Comissaria General d'Informació.
El cos va detectar l'existència del grup fa prop de dos anys durant el que es coneix com un "patrullatge virtual" a les xarxes socials, en què van detectar que diversos perfils es mostraven "afins" amb el grup neonazi Combat 18. A partir, la investigació es va posar en marxa. Durant aquesta, el cos va detectar que l'organització es trobava en una fase de "disseny", malgrat que ja tenien una estructura jerarquitzada, voluntat de buscar finançament i captar més membres, i uns objectius fixats contra els quals volien atacar: mesquites, la comunitat jueva i els moviments d'extrema esquerra antifeixista.
Segons els Mossos d'Esquadra, el "gruix" de l'organització es trobava a Catalunya i comptava amb una pròpia disciplina i estructura interna, amb la figura d'un president i, per sota d'aquest, diversos càrrecs com el de tresorer o un sergent d'armes. Aquests, es trobaven cara a cara de forma periòdica i, a més, mantenien contacte a través de les xarxes de forma constant. Amb els membres de fora de Catalunya el contacte que es va detectar era sempre a través de les xarxes.
Més enllà de l'estructura, el grup tenia unes línies d'actuació marcades, el propòsit final de les quals era perpetrar atacs contra els objectius fixats. Això, durant la investigació es va detectar també un "increment exponencial" en la línia d'actuació de "captació" i, segons el cos, el grup va iniciar una fase de propaganda, amb la creació de continguts de difusió, així com productes de marxandatge amb què obtenir finançament.
També durant la investigació, els Mossos van constatar que el grup mantenia connexions internacionals "evidents" amb altres branques de l'organització a altres països. Entre les motivacions d'aquestes connexions, segons els Mossos, hi havia aconseguir armes de foc, un dels principals objectius del grup.
Perfils ja radicalitzats
Sobre el perfil dels membres, l'intendent David Sánchez ha concretat que es tracta de persones "ja radicalitzades", d'entre 29 i 49 anys, bona part de les quals comptava amb antecedents per delictes d'odi o per situacions "compatibles amb la ideologia que motivava la creació del grup".
En aquest sentit, Sánchez ha subratllat que es tracta de persones amb un procés de radicalització finalitzat anys enrere, però que la fase en què es trobava el grup suposava un moment "sensible" perquè, d'haver-se donat la incorporació de membres més joves, l'organització s'hagués convertit "en un pol d'atracció".
El passat dimarts es van fer un total de 16 detencions a Catalunya, Màlaga, Madrid, Lugo i Toledo. Els arrestats tenen entre 29 i 49 anys i es tracta de tretze homes i tres dones. Després de passar a disposició judicial, aquest dijous els detinguts han quedat en llibertat provisional.
Segons el TSJC, la jutge ha pres aquesta decisió d'acord amb la fiscalia, que no ha sol·licitat l'ingrés a presó per a cap d'ells. En concret, s'ha acordat que sis hagin de fer compareixences setmanals al jutjat i els altres sis hauran d'estar a disposició del jutjat sempre que siguin requerits. Se'ls atribueixen delictes de constitució, pertinença i direcció a organització criminal; contra l'exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques; tinença il·lícita d'armes i explosius; i contra la salut pública.
Segons ha detallat l'intendent David Sánchez, la branca de Combat 18 a Espanya ha quedat, per ara, desarticulada ja que no consten més membres amb les proves amb què ara com ara s'està treballant. Tot i això, el cos manté oberta la investigació i no descarta que es pugui obtenir càrrega probatòria contra altres persones que no han estat detingudes.
L'amenaça de la ultradreta a Catalunya no augmenta, però es manté "elevada"
Preguntat per si la detenció dels membres de Combat 18 a Espanya es pot llegir com un augment de l'amenaça que suposen els grups d'ultradreta violents, Sánchez ha detallat que les operacions policials a Catalunya contra aquests grups no han augmentat, però ha admès que es mantenen constants.
Tanmateix, segons ha indicat, ara com ara la principal amenaça a Catalunya són el jihadisme i la ultradreta."El degoteig d'operacions que es fa contra aquest àmbit extremista violent no ha patit un increment significatiu sinó que és constant i totes les operacions les explotem en un moment en què estem en fase de creació o disseny de l'organització i, per tant, la perillositat per a la ciutadania és allunyada", ha insistit.
L'intendent ha subratllat que malgrat que l'amenaça no ha incrementat arran d'aquest operatiu i es manté "sostinguda" i ha avisat que aquesta continua sent "elevada".
"Resistència sense líder"
Els Mossos d'Esquadra han explicat que l'operatiu s'emmarca dins la lluita del cos contra el supremacisme blanc, un "moviment planetari" que, segons ha detallat l'intendent David Sánchez, es basa en teories de la conspiració que, a grans trets, defensen la idea que la "nació blanca" està sent amenaçada. A partir d'aquesta idea, els simpatitzants del moviment "justifiquen la violència a qualsevol indret del món i ho fan a partir d'una tàctica que es diu resistència sense líder". Així, segons Sánchez, Combat 18, igual que d'altres moviments extremistes violents, no té una estructura internacional amb un líder concret, sinó que "qualsevol individu o grup pot exercir la violència per la causa sense rebre instruccions".
Entre els objectius del moviment hi ha els musulmans, els jueus, el col·lectiu LGTBI, les persones amb diversitat funcional, les onegés, però també els polítics i governants com a "responsables" de "l'amenaça" que pateix "la nació blanca".
