Torna La Ludwig Band amb el seu esperat tercer disc ‘Gràcies per venir’, coeditat per The Indian Runners i Ceràmiques Guzmán, el segell de Manel.
El grup format a l’Espolla canvia el folk rock del seu anterior treball, 'La mateixa sort', pel pop rock clàssic amb un so genuí en català amb aires de Bruce Springsteen, The Band, Bob Dylan o Jaume Sisa, grups i artistes sorgits en altres èpoques i que fa divers i ampli el seu ventall de seguidors. “Tenim la sort que agradem a la generació X i a la Boomer perquè són els que manen al món”, afirma en una entrevista amb l’ACN Pau Esteve, teclats de La Ludwig Band.
Quan es parla de La Ludwig Band se citen com a grups i artistes de referència a Bruce Springsteen, The Band, Bob Dylan, Pau Riba, Quimi Portet o Jaume Sisa. A ‘Gràcies per venir’, però, s’ha fet més clara la influència de Bruce Springsteen. Andreu Galofré, baixista, explica que quan diuen que ‘Gràcies per venir’ és “el disc del Bruce”, en referència a Bruce Springsteen, és “una etiqueta tonta” que significa que pretenien canviar l’estil de folk rock de l’últim disc i passar al pop rock clàssic. “El Bruce és un dels grans referents i un músic que ens agrada molt i per això li vam dir així i hi ha algun riff que pot recordar” a la música del cantant nord-americà com ‘Contraban’.
El cantant Quim Carandell opina, també en declaracions a l’ACN, que les comparacions amb altres grups són inevitables. “Si ens comparessin amb músics que no ens agraden no ens faria tanta il·lusió, però en general ens encerten els gustos quan ens comparen”, indica.
Els segells The Indian Runners i Ceràmiques Guzmán van destacar que l’àlbum d’11 cançons és “el més representatiu i ambiciós del grup i potencia l’esperit coral amb arranjaments roquers que van acompanyats de les harmonitzacions delicades”.
Roger Cassola, bateria del grup, creu que aquest ‘Gràcies per venir’ és el disc que més s’acosta al que pretenien fer sobre tot a nivell d’arranjaments i de cuidar les cançons. “Quan fas un disc tens una idea i una expectativa del que vols i hi arribes més o menys, però a ‘Gràcies per venir’ és el que ens hem acostat més” a la idea que tenien d’àlbum.
Pel que fa el fil conductor del disc, Carandell explica que moltes de les cançons parlen sobre la feina com per exemple 'Manela, no vull currar per vostè', el segon avançament del nou disc. Un tema que narra la història d’un jove que troba una feina de cambrer per la temporada d’estiu per guanyar una mica de diners. Tot i això, l’àlbum introdueix altres temes que tenen a veure amb l’amor i el desamor com ‘El meu amor se n’ha anat de vacances’, que va ser el primer avançament de ‘Gràcies per venir’.
Manel
Preguntat per la seva feina amb el segell de Manel, el cantant ha fet broma explicant que Ceràmiques Guzmán van obrir un restaurant al costat del Mercat de la Boqueria i els van proposar fer temporada d’estiu i van acabar rentant plats a l’estiu del 2022 i com no van cobrar ni un euro en tots els dies perquè no tenien contracte, Ceràmiques Guzmán els hi van proposar de compensar-los pagant-los un disc.
Bromes a banda, el grup reconeix que han escoltat molt Manel i els han agradat molt sempre. “Són un referent de la música catalana”.
Gira
La Ludwig Band va fer vibrar el públic de l'Atlàntida durant l'actuació que van oferir el 16 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic. El grup actuarà aquest dissabte a l’Auditori de Girona; el 27 d’octubre al Teatre Bartrina de Reus; el 3 de novembre a la Sala Clap de Mataró; l’11 de novembre a La Boite de Lleida; el 6 de desembre a Sant Esteve d’en Bas; el 15 de desembre a Manacor; el 17 de gener a Andorra; el 28 de gener a Vilafranca del Penedès; el 3 de febrer a Figueres; el 10 de febrer a Manresa; el 17 de febrer a la sala Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat en el marc del Let’s Festival i el 2 de març a Tàrrega.
Lluc Valverde, que toca el clarinet i el saxo, indica que ara s’han fet més professionals i s’han desenganxat als concerts del peu de micròfon i s’animen a ballar. Destaca que ajuda molt treballar amb micròfons sense fil i permet que poder tocar des de molt lluny. “Hem perdut la por a passar-nos-ho bé en directe”.
La generació X i la Boomer
Els integrants del grup destaquen que la mitjana d’edat dels seus concerts és de més de 30 anys. Pau Esteve, teclat, explica que una idea de la qual han parlat és que tenen la sort que agraden a la generació X i a la Boomer: “I és guai això perquè qui mana al món són aquestes generacions, són els que decideixen els concerts, són els programadors, són els regidors de Cultura i els periodistes”. Apunta, entre rialles dels integrants del grup, que potser tenen “menys fans que un grup de música urbana, però toquen més que ells perquè agraden a les persones adequades”.
De fet, Carandell explica que li agrada la música urbana. “És el que ens ha tocat i si no ens agrada és culpa nostra perquè som responsables del món en el que vivim i a mi m’agrada”. En qualsevol cas, assegura que el grup no té previst fer cap gir en el futur cap a la música urbana.
Trajectòria
La banda va començar a tocar el 2017 les cançons que un dels seus membres, Quim Carandell, havia escrit des de l'adolescència. Un any després van autoeditar el seu primer EP, 'La Ludwig band', i dos anys més tard i en plena pandèmia van treure el primer disc, 'Al límit de la tonalitat' (The Indian Runners 2020). El 2021, van publicar 'La mateixa sort' (The Indian Runners). Amb aquest treball van guanyar el Premi Enderrock de la crítica al millor disc de l'any i també van ser Premi Cerverí a la millor lletra en català per 'S'ha mort l'home més vell d'Espolla', que els va consolidar com a banda emergent.
