El pessebre de la Plaça Sant Jaume reinterpreta en clau barcelonina contemporània la tradició del pessebre napolità

El pessebre de la Plaça Sant Jaume reinterpreta en clau barcelonina contemporània la tradició del pessebre napolità

El pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona ha començat a prendre forma aquest dilluns. Enguany es tracta d’un muntatge signat per l’escenògraf Ignasi Cristià que reinterpreta en clau barcelonina contemporània la tradició del pessebre napolità.

La proposta s’estructura a través de tres escenes troncals – els pastors, el naixement i els Reis - representades en diverses lones de grans dimensions. El muntatge compta amb una setantena de personatges representatius de la ciutat que en mostren la seva vida quotidiana. El projecte també comprèn un recorregut per la història de la tradició pessebrista en motiu de la celebració dels seus 800 anys. La instal·lació es podrà visitar entre l’1 de desembre i el 6 de gener.

El retaule escenogràfic signat per Cristià aposta per convertir la ciutat en el teló de fons dels moments més importants de la representació nadalenca. Ho fa a través de personatges diversos, que es combinen amb l’arquitectura i el paisatge urbà de la capital catalana. “La identitat dels personatges pot ser la de qualsevol ciutadà de Barcelona, són persones anònimes, sense cap cara coneguda, ni ningú que es pugui reconèixer”, sosté Cristià.

“Cada escena ha de transmetre un sentiment d’inclusió i fer que el visitant se’n senti partícip”, afegeix. Les figures són impressions fotogràfiques sobre resina amb fotografies que pertanyen a un banc d’imatges internacional. Tot plegat es complementa amb l ones de gran format sobre un suport estructural de bastides de fusta i ferro en una disposició global de mitja lluna. De fet, el muntatge aposta per prioritzar la vessant més sostenible, amb elements de lloguer i materials que es puguin reutilitzar.

Seguint la tradició napolitana, el pessebre presenta la gent amb les seves fesomies pròpies, a través d’una setantena de personatges que il·lustren l’enrenou urbà i la mirada al paisatge real. “El veritable protagonista és la ciutadania que ens trasllada a escenes pròpies del segle XXI”, assenyala Cristià.

Pel que fa a l’ordenació i l’estructura, la proposta gira al voltant de tres grans eixos. La primera són els pastors que representen els ancestres, la tradició, la terra, però també a la ciutadania fent tot tipus d’activitats. En aquest àmbit destaca la popular figura del caganer que - en aquest muntatge - està representada per una dona.

La segona s’estructura al voltant del naixement, una escena icònica que vol mostrar esperança i futur a través de la infantesa. Finalment, el tercer gran apartat és el dels Reis d’Orient, que pretén transmetre intercanvi, cultura, enriquiment, i també progrés.

Preguntat per si aquesta representació de caràcter contemporani pot causar polèmica (com ha passat en anys anteriors), l’escenògraf es mostra convençut que el fet que existeixi és “bo”, ja que “crea debat” i obre la porta a un discurs que permet “dialogar”. “Està bé que hi hagi gent a qui li agradi i a qui no, aquestes situacions ens fan vius”, afegeix.

Altres pessebres a la ciutat

A banda del pessebre de la plaça Sant Jaume, Barcelona comptarà amb dos muntatges més. Un d’ells, com cada any, estarà exposat al Museu Frederic Marès realitzat per l’associació de pessebristes, que enguany estarà dedicat a Sant Francesc d’Assís i que es podrà visitar fins al 7 de gener.

D’altra banda, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes organitza el seu pessebre a l’espai de les procures. La mostra d’enguany se centra en dos grans diorames en què es representa la simbologia dels temes del naixement i l’anunciació als pastors. Aquest darrer es podrà visitar a partir del dissabte 16 de desembre fins al 2 de febrer.

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat