Una trentena de pianistes ha recordat aquest diumenge la figura d'Alícia de Larrocha en una marató organitzada a L'Auditori de Barcelona. Han estat cinc hores en què diferents artistes, antic alumnes de de Larrocha, companys i seguidors, han interpretat una peça o han presentat alguna creació pròpia dedicada a l'artista.
Així ho ha fet Sira Hernández, alumna de la pianista a principis dels 80 després d'acabar els seus estudis a Itàlia, que ha presentat a Catalunya 'Gernika: Homenatge a Picasso', una obra que va estrenar enguany a la localitat basca. Aquesta cita serà una de les darreres de l'agenda d'actes que commemora al llarg de 2023 el centenari del naixement d'Alícia de Larrocha.
Hernández ha destacat el repertori que va aprendre de Bach, Schumann i Granados de la mà de de Larrocha, "ha estat fonamental i va ser un referent important" i ha posat de relleu la carrera que va emprendre com a compositora "quan en aquella època, encara que també ara, era gairebé un tabú i no es podia arribar a pensar. Molt poques s'atrevien a fer-ho".
Sira Hernández ha estat una de la trentena de persones que ha pujat a l'escenari de L'Auditori com ara Josep Colom, Marco Mezquida, Albert Guinovart, Hisako Hiseki i Óliver Curbelo González, que ha vingut expressament de les Illes Canàries per participar en aquest homenatge. Curbelo ha recordat un dels consells que li va donar: "No toquis amb un piano diferent del que faràs servir al concert".
Curbelo ha recalcat la importància que "s'escolti el nom" d'Alícia de Larrocha, però que "no només ho faci aquest any, que continuo sonant i no caigui en l'oblit".
Valoració positiva de l'any commemoratiu
La filla i comissària de l'Any Alícia de Larrocha, Alícia Torra de Larrocha, ha valorat positivament les activitats endegades per recordar la seva mare, perquè "s'han sumat molts conservatoris i escoles de música", ja que això al seu parer suposa arribar a les noves generacions.
La comissària ha recordat que encara queda un mes "intens", però ha fet una menció especial a l'exposició amb Victòria dels Àngels que hi ha instal·lada al Palau Robert, que duu per títol Aquella eterna admiració. Així mateix, l'obra de teatre i titelles sobre la vida de la seva mare.
Alícia Torra ha dit que "justament la Creu de Sant Jordi no la té. Els premis els agraïa, però no es tornava boja". De Larrocha va acumular diferents reconeixements al llarg dels 74 anys de carrera, entre els quals quatre Grammy, "però la música clàssica no ven, no ven portades", ha lamentat la filla.
Alicia de Larrocha, una nena prodigi
El seu lloc de naixement era un presagi del futur d'Alicia Larrocha, va néixer al carrer de Còrsega cantonada amb Enric Granados de Barcelona el 23 de maig de 1923. Nou dies abans de fer sis anys va tocar per primera vegada en públic a l'Acadèmia Marshall. El 12 de desembre del mateix any va oferir un recital en el marc de l'Exposició Universal de Barcelona. El 28 d'octubre de 1934 va debutar amb orquestra al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona, ho va fer amb el mestre Joan Lamote de Grignon i la Banda Municipal de Barcelona per interpretar el concert en Re major de Mozart.
El 7 d'octubre de 1947 va arribar el seu debut internacional, amb un recital Lausana (Suïssa). El 1954 el director d'orquestra Alfred Wallestein la va convidar a una gira de nou concerts per Califòrnia (Estats Units) amb l'Orquestra Filharmònica de Los Angeles. El 1959 amb la mort del seu mestre, Frank Marshall, va assumir la direcció de la seva acadèmia, que està considerada la continuació de la doctrina Granados.
El 1968 va aturar la seva activitat per una greu lesió a la falange del dit gros de la mà dreta i que temia fos el final de la seva carrera. El doctor Trueta va dirigir l'operació i cinc mesos després de recuperació va tornar a tocar el piano. Per això, 24 de gener de 1969 va dedicar una actuació al facultatiu.
També va destacar en el camp de la lírica, on va col·laborar amb cantants com ara Conchita Badia, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé i Josep Carreras. El 2003 es va retirar amb diversos concerts a Barcelona, Nova York, Chicago, Montreaux (Suïssa), ciutats del Japó i el darrer a Xerez el 29 de novembre. Al llarg de la seva carrera va fer gairebé 4.000 actuacions per tot el món i va recollir nombrosos reconeixements: quatre premis Grammy, tres premis Edison, dos Grand Prix du Disque, dos rècords de l'any el 1971 i 1974, la Medalla d'Or del Mèrit Civil de Barcelona (1962), Premi Nacional de Música (1984) i Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1994), entre d'altres.
