Featured

Més de 160 particulars i entitats presenten al·legacions contra la central fotovoltaica més gran projectada a Catalunya

Més de 160 particulars i entitats presenten al·legacions contra la central fotovoltaica més gran projectada a Catalunya
140 particulars i 25 entitats i administracions locals han presentat al·legacions contra la construcció de la central fotovoltaica més gran que es projecta ara per ara a Catalunya, situada a la Conca de Barberà, majoritàriament, i a l'Urgell.

Segons ha pogut saber l'ACN, els recursos incideixen en els efectes que pot tenir sobre les terres agràries, la biodiversitat, el paisatge, el patrimoni cultural de la pedra seca o el turisme. El megaparc solar ocuparà 430 hectàrees, l'equivalent a 600 camps de futbol. La instal·lació es divideix en dos projectes i un s'ha tramitat per via d'urgència, modificant un document anterior. A més, l'empresa promotora ha detectat a la zona la presència de l'àliga cuabarrada, en perill d'extinció.

El Ministeri per la Transició Ecològica ha iniciat els tràmits a demanda de Shell Desarrollo, amb domicili a Sevilla. L'empresa contempla instal·lar 365.664 panells solars ocupant majoritàriament terreny agrari. La central que es divideix en dos projectes (Bcn 1 i Bcn 2) s'assentarà als termes municipals de Passanant i Belltall, Forès, Solivella, Vallfogona de Riucorb i Montblanc (Conca de Barberà), i els de Vallbona de les Monges i Ciutadilla (l'Urgell). A més de l'Espluga de Francolí, fins a on recorreran dues noves línies d'alta tensió de 220 kV i 400 kV respectivament.

Pel que fa a les instal·lacions, l'empresa també preveu construir dues subestacions elèctriques, a més de tres línies de mitja tensió soterrades. Les plaques que estaran més a prop de nuclis poblacionals són a 300 metres de Passanant i a 500 metres de la Guàrdia dels Prats (Montblanc). El parc se situarà en sòl qualificat amb Protecció Territorial d'interès agrari i paisatgístic. Guillem Figueras, membre de l'associació de Veïns i Amics de Passanant, exclama que aquest projecte "canviarà completament el paisatge i l'entorn en què ens trobem, això es convertirà directament en un polígon".

Un projecte modificat

Pel que fa al projecte Bcn 2, les al·legacions es van poder presentar fins al passat 19 de juny, els particulars i entitats afectats només van tenir quinze dies per revisar la documentació – de més de 4.000 pàgines –, redactar els recursos i presentar-los. L'empresa promotora va demanar l'aprovació per tràmit simplificat, en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna. D'aquesta manera, la companyia energètica també s'estalvia l'avaluació ambiental, segons apunten fonts del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. En el cas de Bcn 1 s'ha gaudit de 30 dies i es poden fer fins al pròxim 9 de juliol.

Cal tenir en compte que el Bcn 2 és un projecte modificat a partir d'un altre parc solar que es volia instal·lar a l'Espluga de Francolí i a Vimbodí, a la plana. Llavors, al 2021, l'impulsava Green the capital, una empresa que va quedar absorbida per Shell. Després de les al·legacions, el projecte es va denegar a causa de la presència de l'àliga cuabarrada en aquella zona i la companyia va refer el document situant les plaques a la zona més alta de la comarca, a Passanant.

L'Ajuntament de Passanant i Belltall ha presentat una al·legació des de la mateixa administració i una altra a través del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, mentre que Montblanc, Solivella i l'Espluga de Francolí s'han afegit també a la de l'ens comarcal. Les demandes aborden tres qüestions principalment. La primera és la "gran dimensió" del parc i "l'impacte" sobre el paisatge, asseguren fonts de la institució a l'ACN. La segona és la proximitat del parc Bcn 2 al nucli de Passanant, i la darrera fa referència a la saturació de la xarxa elèctrica de la Conca de Barberà. Amb la instal·lació d'aquesta central solar, el node elèctric de la Conca quedarà saturat i en un futur s'hauran de descartar comunitats energètiques d'autoconsum, segons detallen els tècnics del Consell Comarcal.

"Plaques i diners o terra i gana?"

Més de la meitat del megaparc es troba al terme municipal de Passanant i Belltall. L'alcaldessa del micropoble, Carme Amenós, aboca per mantenir una posició "neutral" i explica que han al·legat perquè la iniciativa tingui "cura del territori". Per exemple, demanen que no es malmetin els camins o que s'aprofitin les vies d'evacuació existents. "Des de l'ajuntament l'únic que podem fer és la tramitació perquè no tenim competències per fer res més", comenta. També es queixa dels pocs recursos que tenen aquests pobles petits per fer front a projectes tan grans i complexos.

Amenós diu que hi ha "preocupació" entre els veïns del poble de 170 habitants. "En lloc de ser un mar de sembrat, hi haurà un mar de plaques", expressa. Des de l'equip de govern apunten que un 90% dels propietaris ja han acceptat llogar o vendre els seus terrenys a l'empresa promotora. Segons ha pogut saber l'ACN, la companyia ha ofert als propietaris, com a mínim, 1.800 euros per hectàrea anuals des del moment que la planta entri en funcionament.

"Venen a fer diners, és molt més barat llogar terres aquí, en una zona despoblada, que en un polígon industrial o a la costa", rebla Guillem Figueras de l'associació de Veïns i Amics de Passanant. "És un rerefons econòmic", detalla Amenós. "La terra dona molt poca rendibilitat als propietaris i la pagesia té molt poques ajudes", continua. L'alcaldessa parla també de la dicotomia que s'han trobat alguns agricultors: "què t'estimes més? Plaques i diners o terra i gana?".

Solidaritat energètica

Qui no ha presentat encara cap recurs són els ajuntaments de Forès i el de Vallfogona de Riucorb justificant que el projecte Bcn 2 no ocupa el seu terme municipal, però sí que redactaran recursos en el cas del Bcn 1. L'alcalde de Forès, Julià Josep Plaza, comenta que és una "tessitura molt complexa". "Els pobles o la terra són de la gent que hi viu", afegeix. A més, Forès és considerat "el mirador de la Conca" i l'alcalde sap que el parc tindrà una afectació en el paisatge. Plaza defensa que les energies renovables "són necessàries", però no està d'acord en la manera d'implantar-les.

A la Conca de Barberà ja hi ha 78 aerogeneradors, sent la cinquena comarca amb més molins de tot Catalunya. A Passanant i Belltall n'hi ha disset que produeixen energia per a uns 10.000 habitatges. De fet, la central fotovoltaica s'ubicarà als peus dels mateixos molins. "Com a territori crec que ja hem complert amb les energies renovables", remarca l'alcaldessa. Coincideix Figueras que apunta que "ja hem aportat la nostra part de solidaritat cap al país. S'hauria de repartir i equilibrar a nivell territorial la generació d'energia".

A Passanant, Belltall i Ciutadilla la central s'ubicarà majoritàriament sobre terres de secà, mentre que a Montblanc, a la zona de la Guàrdia dels Prats, ocuparà espai on actualment hi ha vinya, cosa que ha provocat que la DO Conca de Barberà també es mostri en contra. El president de la DO, Ricard Sebastià, remarca a l'ACN que es tracta d'una "pèrdua de terreny agrícola" i lamenta que "no s'ha consensuat amb el territori". La DO, que també ha presentat al·legacions, ha demanat una reunió amb el Departament d'Agricultura, però de moment no ha obtingut resposta, asseguren.

Des del Departament d'Acció Climàtica han declinat fer declaracions per valorar aquesta central fotovoltaica que s'està gestant a la Conca de Barberà, al·legant que és un projecte del Ministeri. Cal tenir en compte que les instal·lacions amb una potència superiors a 50 MW, com és el cas que ocupa, es tramiten per la via ministerial. Fonts del departament s'han limitat a dir que aquest parc no segueix la "filosofia" del Govern pel que fa al desplegament d'energies renovables a causa de les seves dimensions.

Espai d'aus en perill d'extinció

L'estudi d'impacte ambiental que ha encarregat la mateixa empresa alerta de la presència d'aus amenaçades i amb mesures de protecció i de conservació com el milà reial, l'àliga cuabarrada o la terrerola vulgar, considerats en perill d'extinció. També l'arpella cendrosa i el mussol pirinenc que estan classificats com a "vulnerables" o l'àguila calçada o l'arpella vulgar que tenen l'etiqueta de "protegida".

Aquest document adverteix de "l'alteració d'hàbitats existents" d'alguns ocells durant la fase de construcció i d'operació de la planta solar. "El projecte podria alterar els hàbits d'alimentació, espai vital i/o reproducció de les espècies pertanyents als grups de les aus estepàries i rapinyaires", assenyala l'estudi. Una de les superfícies que s'ocuparan amb plaques està a escassos metres de l'Espai Natural Protegit de les Obagues del Riu Corb, on es troba una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Justament, diverses associacions també han presentat al·legacions que fan referència a l'àliga cuabarrada.

Afectació al turisme i a l'all de Belltall

Les entitats també creuen que aquesta central fotovoltaica tindrà una afectació sobre el turisme perquè per Belltall passa el GR 175, conegut com la Ruta del Cister. Al seu pas per la població, els visitants estaran envoltats per plaques solars durant 5 km. Es tracta d'una ruta que fan més de 80.000 persones a l'any, segons dades del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

En un altre ordre, Belltall està impulsant des de fa més de deu anys l'all de Belltall amb fons europeus i de la Diputació de Tarragona. "Cada vegada hi ha més gent que el cultiva", assenyala Figueras que també forma part de l'Agrupació de productors d'All de Belltall. Es tracta "d'una eina per dinamitzar el poble i atreure població", afegeix. Des de l'agrupació temen que amb els parcs es perdrà el 20% del terreny agrari del terme municipal i, per tant, la recuperació de l'all de Belltall es veurà afectada.

Finalment, pel que fa al patrimoni de la pedra seca, l'empresa s'ha compromès a mantenir les construccions com cabanes o petites edificacions, però no els marges. Des de l'associació de Veïns i Amics de Passanant calculen que es destruiran una tercera part.

Grup El Cargol

 

Membres de:

Amb la col·laboració de:

✉️ info@ lesvegueries.cat 
✉️ publicitat@ lesvegueries.cat